Jordi Masip: "Em vaig sentir com un més a la primera plantilla del Barça"
Tot i que ja fa uns quants mesos que va acabar la relació contractual amb el seu últim club, el Real Valladolid, Jordi Masip encara s'acostuma aquests dies a no dur a sobre l'etiqueta de futbolista en actiu. El porter sabadellenc va anunciar recentment la seva retirada als 36 anys després d'una carrera estretament vinculada al conjunt blanquivioleta... i també al Barcelona, amb el qual va arribar a aconseguir una Champions al costat de Marc-André ter Stegen i Claudio Bravo.
De tornada a la ciutat i amb les il·lusions renovades per escriure un nou capítol de la seva vida com a entrenador de porters, Masip ha concedit una entrevista a RàdioSabadell per repassar extensament la seva trajectòria. El lloc escollit no ha estat casualitat: les instal·lacions del Mercantil, el seu club de bressol, si bé és cert que les seves primeres aturades les va fer a l'antic camp de sauló a Gràcia.
La decisió de retirar-se:
"Sempre volia retirar-me en un punt àlgid de la meva carrera. L'any passat vaig assolir l'ascens a Primera amb el Real Valladolid i em va semblar un bon moment. He fet més del que pensava que faria mai i no venia d'un o dos anys. Si m'haguessin ofert la renovació, hauria estat encantat de jugar, però no va ser així i començar un altre projecte a un altre lloc se'm feia bola"
"El que jo decideixi arrossega la dona i els fills. Jo no volia que visquessin sis mesos a un lloc, un any a un altre, dos a un altre... No és l'estil de vida que vull donar als meus fills, m'agrada que tinguin una estabilitat i aquí també poden aprendre català"
Els seus inicis al Mercantil:
"Jo era jugador i quan estava a l'Infantil 'B' vam anar a jugar a Valladolid a fer un triangular contra l'Atlético i el Betis de Valladolid. Els porters no van poder venir i jo vaig proposar posar-m'hi perquè a mi ja m'agradava. Vaig ser el millor porter i vaig aturar tres o quatre penals a la final"
"Jugava per jugar i no creia que arribaria a Primera Divisió. Tenia la il·lusió, però era conscient que seria molt difícil i que probablement no hi arribaria. Ningú m'ha regalat res, ha estat tot treball"
El seu pas pel Barça:
"Allà hi venien jugadors de tota Espanya i sabies que no podies adormir-te per anar superant categories. Hi havia companys que venien de l'Sporting, de l'Espanyol..."
"Una de les millors coses que vaig tenir a la meva carrera va ser el fet de sentir-me un més de la primera plantilla del Barça. Per a mi era un somni i que et tractessin amb normalitat em va impactar i em va agradar. Jo vaig tenir un perfil molt baix, tranquil i prudent, i això em va ajudar"
"Estàvem en un moment guanyador i qualsevol empat o derrota era una tragèdia. Al vestidor intentàvem ser lineals i que l'eufòria no fos molt alta. Per sort, en l'època que jo vaig ser-hi, vam guanyar nou títols"
El canvi de Barcelona per Valladolid:
"Vaig estar 13 anys al Barça. El moment en què s'acaba tot és molt dur perquè no havia sortit de casa meva. Era el primer moment que m'havia de guanyar la vida fora de Catalunya. El Valladolid va confiar en mi i hi vaig anar perquè em volia sentir important"
El futur com a entrenador de porters:
"Els últims anys de la meva carrera anava rumiant què podia passar i havia d'estar preparat per a la retirada. Sempre he tingut la il·lusió d'estar lligat al futbol d'alguna manera i m'agradaria ser entrenador de porters, que és on podria aportar més"
Notícies relacionades
