Mati Ortiz: "No he estat la persona amb més talent, però sí amb més treball"
Una setmana després de tancar la seva carrera esportiva aixecant el títol de lliga a la piscina que l’ha vist créixer, Mati Ortiz no s’acostuma a les etiquetes d’’exwaterpolista’ o ‘jubilada’.
Encara no ha processat del tot el seu comiat de les piscines. En set dies és impossible pair dues dècades al més alt nivell. Però la defensora de boia sabadellenca d’origen mexicà admet haver fet realitat molts somnis, tant esportius com personals.
"Estic molt contenta d'haver-ho fet ara. No m'han acabat de sortir les llàgrimes perquè estic contenta i alegre amb el que ha passat. El que em surt és un somriure per tot el que he sentit i, sobretot, per com he marxat: per voluntat pròpia"
"Jo em considero una persona molt motivada i podria estar fins als 40 o 50 jugant, però el cos ho va notant. L'any passat vaig dubtar una mica i tot i que el David (Palma) volia que continués, cosa que li agraeixo, ho havia de deixar perquè m'agradaria vincular-me amb el món laboral"
En aquests 20 anys ha assaborit la glòria en repetides ocasions, una seixantena de vegades unint els èxits de l’Astralpool Natació Sabadell amb els de la selecció espanyola, però ella que ha fet bandera de la defensa i de la feina fosca, sovint invisible, es queda amb la sensació d'haver-se sentit acompanyada en tot moment.
Una persona 'casolana' que ha prioritzat els seus i això l'ha fet convertir-se en una one club woman, malgrat que oportunitats de sortir fora, especialment a Grècia, no li van faltar.
"Crec que soc una persona fidel i ho he fet de la millora manera possible. Havia tingut oportunitats per sortir d'aquí, però el Club ha apostat sempre pel waterpolo femení. És el millor club d'Europa i ho seguirà sent sempre, no només pels resultats. M'hauria agradat fer l'experiència, però pensava per què marxar de casa si ho tenia tot aquí"
"A mi m'ha agradat sempre fer la cohesió. Quan jo vaig entrar, tenia por perquè era tímida i tancada. Em considero que no he sigut la persona amb més talent de totes, però sí amb més treball. Com a mínim, ho he intentat. Em veig molt reflectida en elles, que tenen moltes ganes, i m'he bolcat molt perquè són el futur del Club i de l'esport"
L'episodi previ a Gwangju 2019
En dues dècades, Ortiz ha viscut el 'boom' del waterpolo femení. En la seva cara més amable, amb més repercussió i recursos econòmics, però també en la més amarga. Amb els vicis que s'han anat adquirint i també amb decisions polèmiques. A diferència d'ara, amb la selecció no va poder decidir quan seria el seu comiat: Miki Oca la va descartar abans del Mundial de Gwangju del 2019. Sis anys després, sent com és, no queda rastre d'aquella ferida.
"S'ha professionalitzat molt més. Abans els contractes es parlaven al final de la lliga i ara al gener potser estàs parlant amb el teu rival directe. També els recursos han anat creixent i amb les noves normes, l'esport és més ràpid i més visible, tot i que falta molt per fer"
"Va ser un moment que va marcar una etapa per a mi. Sincerament, a dia d'avui, no sé ben bé què va passar. La gent em preguntava si m'havia barallat amb el Miki (Oca), però no era així. Abans d'un entrenament a la tarda, al migdia, em va dir que no comptava per al Mundial. Soc una persona que no li dona més voltes a les coses, estava agraïda. M'agradaria saber què va passar, però no guardo rancúnia ni tristesa"
De l’Escola Joaquim Blume a Can Llong passant pel Santa Clara. A Mati Ortiz, periodista i psicòloga de professió, se li obren de bat a bat les portes del món laboral amb 34 anys. Les piscines sempre seguiran allà, ja que comenta partits a Teledeporte i RTVE Play, però el '2' de l'Astralpool mai tornarà a significar el mateix.
