Històries del derbi Terrassa-Sabadell (III): jugant de locals a l'Olímpic

Coincidint amb el Terrassa-Sabadell d'aquest diumenge, RàdioSabadell repassa durant tota la setmana una sèrie d'enfrontaments històrics entre el conjunt arlequinat i l'antic Terrassa FC. L'any 2018, la nova entitat egarenca va adquirir els drets d'ús del nom i els símbols oficials de la societat liquidada l'estiu del 2009 per problemes econòmics i refundada sota el nom de Terrassa Olímpica 2010.

El juny del 1969 el Sabadell vivia el seu millor moment esportiu. Venia de ser quart a Primera i mesos després debutaria a Europa, a la Copa de Fires. Aquell estiu la gespa de la Nova Creu Alta s’estava ressembrant quan es va disputar la Copa President Lliga Catalana. Per això, els tres partits de local que va disputar el Sabadell no van ser a la ciutat.
 

Dos d’ells van celebrar-se al vell Sardenya, al camp de l’Europa, guanyant allà el Tortosa (5-2) i el Badalona (3-0). Era una lligueta de sis partits, tres a casa i tres fora, que es tancava amb un Sabadell-Terrassa en el qual el conjunt entrenat per Bernardino Pérez 'Pasieguito' va jugar de local... a l’Olímpic!

10 dies abans ja s’havien vist les cares tots dos en el mateix escenari, amb empat a un al marcador i, com és normal, amb els arlequinats exercint de visitants. Però aquell 29 de juny de 1969 la curiositat és que el derbi jugat a Terrassa va tenir al Sabadell... com a equip local!

El corunyès Francisco García-Gerpe va avançar el Sabadell al minut 7. Antonio Bautista va poder doblar l’avantatge a la mitja hora, però va xutar un penal fora. Poc després, Trullàs empataria per al Terrassa. Però el mateix Bautista es trauria l’espina a l’inici de la segona meitat fent el 2-1 definitiu. El porter que va rebre aquell gol va ser Andreu Capó, de Ciutadella. Pare de Raül Capó, que també jugaria anys més tard al Terrassa; i cosí del mític Joan Capó, porter emblemàtic del Sabadell.
 

Amb quatre victòries i un empat en sis jornades, els arlequinats van acabar primers la lligueta, classificant-se per a la final. El rival seria el Calella, que va acabar per davant del Nàstic, el Barcelona i l’Europa. La final es va jugar al mes de juliol al camp de l’Avinguda de Catalunya, a Tarragona, i el Sabadell la va perdre per 1-2.

Però aquella Copa President Lliga Catalana ja havia passat a la història per la curiositat de veure el Sabadell jugar un derbi de local a l’Olímpic de Terrassa.

L'OAR també va guanyar el derbi

Coincidint amb aquell Sabadell-Terrassa també es va jugar un altre derbi, en aquest cas per decidir el campió de la Copa Federació Espanyola d'handbol. L'OAR Gràcia va superar el Terrassa (anomenat "San Francisco de Tarrasa" en ple franquisme) per 17-12 en una final jugada al Velòdrom de Mataró. Torruella amb quatre gols va ser el màxim anotador verd-i-blanc seguit per les tres dianes de Coll i Tomàs.

Font:

• 'Nova Creu Alta, 50 años de pasión arlequinada', Miguel Ángel Rodríguez

• historia.cesabadellfc.com

• Hemeroteca Mundo Deportivo

• BD Fútbol

• Històries del derbi Terrassa-Sabadell (I): una golejada escandalosa en el primer amistós
• Històries del derbi Terrassa-Sabadell (II): el primer derbi a Segona Divisió... jugat a Sarrià!