En directe: De 12:00 a 14:00
Al Matí (R)
A continuació:
De 14:00 a 15:00
Notícies en Xarxa
De 15:00 a 15:30
Ona d'Escacs (R)
Moment en que s'han col·locat les dues llombardes | Pere Gallifa Moment en que s'han col·locat les dues llombardes | Pere Gallifa
10.06.2018 18:30

Instal·lades dues plaques Stolpersteine més a Sabadell

La plaça de la Creu de Barberà s'ha omplert per a retre homenatge a Emília i Angelina Masachs, dues germanes sabadellenques assassinades per l'exèrcit nazi al poble d'Oradour-Sur-Glance, a França l'any 1944. Juntament amb la mare, van acompanyar cap a França el pare de la família que fugia de l'exèrcit feixista. Les dues nenes van morir assassinades en el que es coneix com la massacre d'Ordadour-Sur-Glame. En aquest poble de França, les tropes nazis van matar un total de 642 persones, entre elles 207 nens i nenes amartellats a l'església del poble. Així doncs, aquestes dues llambordes instal·lades a Sabadell es converteixen en les primeres que s'hi han instal·lat en record a unes víctimes del nazisme en un sentit més ampli que no pas el de la deportació als camps d'extermini nazis. Els pares, que van sortir vius de la massacre, van tornar a Sabadell l'any 1948 i es van instal·lar a la plaça de la Creu de Barberà lloc on s'han instal·lat les dues llambordes.

En l'acte hi han participat l'alcalde de Sabadell Maties Serracant, l'historiador David Ferrer i la directora del Memorial Democràtic, Carme Garcia, que ha demanat perdó, ja que considera que "fa molts anys que s'haurien d'haver fet tots aquests homenatges" i afegeix que "col·lectivament hem de començar a demanar perdo per no haver fet entre tots molt més amb el que significa el reconeixement de les víctimes."

Sabadell continua així amb el seu homenatge cap a les víctimes del nazisme, que va començar el passat 27 de gener amb la col·locació de 23 llambordes Stolpersteine a diferents punts de la ciutat. Durant l'any que ve se'n col·locaran 39 més que faran un total de 61 pedres Stolpersteine col·locades en homenatge als Sabadellencs que van néixer a la ciutat o que hi van tenir el seu darrer domicili en el moment de l'esclat de la Guerra Civil.