Investigadors de la UAB analitzen els missatges masclistes i LGTBIfòbics dels polítics de l'extrema dreta

La investigació GENHA, coordinada per la UAB, ha identificat i analitzat durant dos anys els discursos d'odi antigènere a Twitter i Facebook per part dels partits d'extrema dreta amb representació parlamentària a Espanya, Itàlia, Hongria, Alemanya i Suècia.

Les conclusions són que els representants polítics eviten els continguts que es poden considerar delictes d'odi, però els seus seguidors sí que es passen de la ratlla. Ho ha resumit la professora de Dret i membre del grup Antígona, Noelia Igareda, a El Cafè de la Ràdio.
 

"Aquests discursos antigènere, quan són emesos pels representants polítics, difícilment poden encaixar dins del delicte d'odi, perquè no són amenaces violentes, explícites i directes; sinó missatges insultants o irònics. El que passa és que funcionen com un disparador"

"Aleshores, tots els seus seguidors, que repliquen o responen aquests missatges, sí que poden ser considerats constitutius d'un delicte d'odi"

Per tot plegat consideren que fan falta mesures no penals per combatre aquests discursos antigènere.
 

"Des del dret antidiscriminatori, perquè són vulneracions del dret d'igualtat o la dignitat de les persones. També és important regular aquests espais virtuals, perquè constitueixen una nova ciutadania digital"