En directe: De 17:00 a 18:00
L’Espia de Mahler (R)
A continuació:
De 18:00 a 19:00
Connectats (R)
De 19:00 a 19:30
Fórmula Musical
Primer debat sobre Sabadell City Surf  | Ràdio Sabadell Primer debat sobre Sabadell City Surf | Ràdio Sabadell
20.04.2022 22:14

La Bosch i Cardellach estrena la sèrie de debats sobre la piscina 'Surfcity'

El projecte de la piscina d'onades a Sant Oleguer acumula detractors i partidaris a parts iguals. Aquesta setmana la Fundació Bosch i Cardellach i la Federació d'Associacions de Veïns de Sabadell (FAVS) han organitzat una sèrie de conferències públiques (que culminaran dimarts que ve) per debatre el tema que van començar al Casal Pere Quart dimecres al vespre. Sota el títol de 'Parlem del Surfcity' es va centrar en les perspectives econòmiques i ambientals del que es proposa. La taula estava composta majoritàriament per opcions que veuen el projecte amb bons ulls.

Des de la Federació de Veïns, el seu president Manuel Navas admetia que en general qualsevol equipament "és positiu" i que defugien d'entrar en qüestions si l'Ajuntament havia analitzat correctament els paràmetres ecològics o les oportunitats econòmiques: "construir-hi una piscina no matarà el riu" assegurava. Dues de les entitats que participaven al debat, el Club Natació Sabadell i el Gremi de Fabricants consideraven la idea de la piscina d'onades com una "oportunitat" si és un projecte "ben fet".

"És una activitat lligada a l'esport que arrossega una visita esportiva, una qualitat per atraure turisme de qualitat i Sabadell té aquesta oportunitat".
Claudi Martí, president del Natació.

Per últim, des del govern municipal el portaveu adjunt Eloi Cortés assegurava que es tracta de "mobilitzar un sòl que no tenia ús", per posar Sabadell "al mapa del surf, un esport olímpic". El regidor opina que aquesta Surfcity no serà una "hipoteca" per la ciutat. "hi ha hagut massa vegades que dient que no a tot, s'han perdut oportunitats" ha dit Cortés.


En contra: el terreny, les condicions i l'equilibri ecològic
 

Tot i això, en el torn del públic, moltes d'aquestes postures s'han contraposat. Joan Carles Sallas, president de l'ADENC o Mercè Argemí, presidenta dels Amics el Ripoll, així com partits i entitats que han participat en el torn de preguntes, expressaven alguns dubtes sobre la cessió del terreny, ara sòl municipal, o les condicions tècniques.

"S'han de moure entre 100.000 i 150.000 metres cúbics de terres i cal posar entre 6.000 i 8.000 metres cúbics de formació. Qui hi entén sap que si s'ha de remoure i deixar la parcel·la com l'original, no hi ha aval que ho pagui".
Joan Carles Sallas, president de l'ADENC.

"S'ha parlat d'un espai mort, el riu és un organisme integrat. Ara estem revertint alguns dels llocs que la industrialització va contaminar i col·lapsar".
Mercè Argemí, presidenta Amics del Ripoll.

Un altre dels temes que van posar-se damunt de la taula va ser la mobilitat, ja que es va qüestionar si la mobilitat en vehicle privat justificar un nou ramal a la carretera B-140 fins al Camí de Can Quadras. Marc Taulats, geògraf i enginyer de camins, assegura que la mobilitat seria petita, uns 200 vehicles per més de 3.000 usuaris de La Bassa a l'agost: "Per què es té la intenció de perllongar el camí de Can Quadres fins a la B-140? Què hi ha darrere d'això?" Des del Consistori, Toni Serra, cap d'Urbanisme ha defensat que de les 440 hectàrees del parc fluvial només se n'ocupen 0,5 % pel projecte.