La Comissió de l'Escola Virolet i l'Institut Arraona lamenten el retard acumulat en la construcció dels dos centres

Els membres de la Comissió de l'Escola Virolet i l'Institut Arraona de Can Llong aplaudeixen que comenci la construcció de l'escola abans que acabi l'any, segons els han anunciat aquesta setmana des d'Educació, però consideren poc factibles els terminis fixats per acabar-la. "Segons Educació, l'edifici estarà construït en catorze mesos, però la licitació és de vint mesos. Per molt que avancin, no creiem que acabin abans de divuit mesos. Els terminis d'Educació no els veiem factibles, però tant de bo ens equivoquem", ha apuntat a Ràdio Sabadell Alícia Mendoza, membre de l'AMPA de l'escola Virolet. Una situació semblant és la del projecte de l'Institut Arraona, que acumula un retard d'entre tres i quatre mesos arran de la pandèmia. Des de la Comissió, Neli Carmona alerta que, encara que en licitin la redacció del projecte en les pròximes setmanes, serà pràcticament impossible que entri en funcionament el 2023-24, com els havien promès: "Si està a principis del 2024, no farem un trasllat quan els de batxillerat estan a punt d'acabar. No ho veiem viable".

Tot i els retards, des de la Comissió de l'Escola Virolet i l'Institut Arraona insisteixen que els dos centres educatius són imprescindibles per abastir les necessitats del barri, encara que Virolet s'hagi convertit en institut escola. "Estem contents que passi a ser un institut escola per continuar amb el projecte educatiu del centre i descongestionar l'Institut Arraona, però segueix faltant espai i hi haurà problemes, sobretot els dos cursos vinents, on es preveu una gran entrada d'alumnes", assenyala Mendoza. "Ens treuen alumnes a l'Institut Arraona, però ja estem justos i ja han anunciat que no poden posar més barracons", afegeix Carmona. Amb tot, des de la Comissió mantenen que l'institut no pot esperar.

Les reivindicacions per construir l'Escola Virolet i l'Institut Can Llong, ara anomenat Arraona, es remunten a fa més d'una dècada i responen al fet que el barri, habitat per famílies joves, no comptava amb els serveis educatius ni sanitaris bàsics. Tot i que es comença a albirar el final de tot aquest procés, Carmona recorda que "moltes de les famílies que van iniciar aquesta lluita ja no podran portar els seus fills als centres" perquè ja han acabat la seva educació obligatòria; una educació que han viscut íntegrament amb barracons.