La FOC inicia les funcions del tercer muntatge de la temporada: 'Manon Lescaut'

Aquest dimecres, a partir de les vuit del vespre, comença a representar-se al Teatre de La Faràndula Manon Lescaut. Es tracta del tercer espectacle de la temporada de la Fundació Òpera Catalunya, i el primer dels dos que es dedicaran al centenari de la mort de Giacomo Puccini, el seu compositor. La història se situa a la França corrupta del segle XVIII. La Manon Lescaut és la protagonista. I no és el primer personatge del gènere que viu aquest cúmul de desgràcies. Però la novetat és que la narració se centra en una dona, i en la seva relació amb la societat que l'oprimeix i no la deixa ser com ella voldria.

El text cantat discorre a través de quatre actes de durada. I va permetre al seu autor fer el descobriment d'on havia de centrar la història perquè fos un èxit. Així, Manon Lescaut potser no va agafar tanta volada com la resta de creacions de Puccini, però les òperes posteriors beuen d'aquest plantejament central sobre el personatge femení, com ara Tosca, Boheme, Turandot o Madama Butterfly. La força no rau tant en la història en si mateixa, com sí en la capacitat de Giacomo Puccini per tractar els sentiments al llarg de l'obra, i per redescobrir llenguatges.

"Puccini és un geni que sap jugar amb les emocions, apel·la directament aquestes emocions, tracta temes amb una perspectiva més contemporània, que potser ens arriba més, que d'altres autors. Fa cent anys de la seva mort, però les temàtiques que tracta les toca amb una mirada més contemporània. I les seves òperes, en general, se'n diu que són bastant cinematogràfiques, perquè ja segueixen un ritme i una manera d'explicar les històries que, en una època en la qual ja existeix el cinema, van molt més en aquesta línia" 

"Aquest opera segurament és una mica menys coneguda que els altres grans èxits de Puccini, però és exactament igual de rica i igual d'emocionant. I, per tant, si coneixeu la Tosca, Boheme o Madama Butterfly, aquesta òpera té tots els mateixos ingredients i us agradarà"

"Ella el que vol és gaudir de la vida, vol gaudir de l'amor, vol gaudir del luxe també. I aquesta societat que, per una banda, no li vol permetre, per una altra banda, és molt hipòcrita, perquè no li vol permetre precisament perquè és una dona. La família la vol posar a un convent. I al final tota aquesta societat s'acaba conjurant en un desenllaç tràgic"

Òscar Lanuza, director de la Fundació Òpera Catalunya