La història d'Andrés Jaso, el futbolista desaparegut a la Guerra Civil, i el seu primer vídeo

Amb només 20 anys, l'any 1932, un jove navarrès anomenat Andrés Jaso va aterrar a Sabadell un cop ja havia acabat la temporada per disputar vuit enfrontaments amb el Centre d'Esports. Encara que al final acabés fitxant pel Levante i fent dos gols al Sabadell un any més tard, el de Mélida va tenir prou temps per disputar un parell de partits històrics del conjunt arlequinat. El primer, el de la seva estrena, el 29 de maig del 1932 en una vella Creu Alta plena de gom a gom. L'afició sabadellenca acomiadava Jaime Bertran, icona de la dècada dels 20 que era homenatjat després de 14 anys al club. Als 28' Jaso va foradar la porteria rival en una victòria arlequinada per 3-1.

El segon dels partits és el que ha propiciat una troballa inesperada. Fou el 7 d'agost del mateix any, quan es va enfrontar al Santboià en partit de Festa Major. Que tingui constància la Comissió de la Memòria Històrica del Centre d'Esports, és el primer partit documentat amb imatges de vídeo de l'equip sabadellenc, i entre els futbolistes arlequinats hi era Jaso. Arran d'una entrevista avui a Ràdio Sabadell sobre la posterior desaparició del navarrès durant la Guerra Civil i la recerca que estan fent del seu cos des de fa dècades, la família Jaso ha descobert l'existència d'aquestes imatges de l'Arxiu Històric de Sabadell, les primeres en moviment del seu familiar.
 

? ÀUDIO #HotelSuís | Primeres imatges en vídeo d'Andrés Jaso, #ElFutbolistaDesaparecido a la Guerra Civil. Escolta la història de @NosRobaronEl i el seu pas pel @CESabadell gràcies al @CESHistoria

▶️ https://t.co/0cQeBRnUuc [33:29] pic.twitter.com/hmbTqgOjMC

— Ràdio Sabadell 94.6 (@RadioSabadell) December 30, 2020

Cul inquiet, el jove i de no massa alçada atacant va voltar per mitja geografia espanyola durant els seus anys de carrera futbolística. Així s'entèn que defensés les samarretes de l'Osasuna, el Zaragoza, el Sabadell, el Levante i el Valencia abans d'arribar a l'Sporting de Gijón, on l'enganxaria la Guerra Civil i on acabaria morint. Va ser el 1937, víctima d'un bombardeig del bàndol nacional a Cangas de Onís, on entrenava l'equip asturià. Tot i sospitar-se la fossa comuna on pot estar enterrat, mai no han trobat les seves restes, el que s'ha convertit en una reivindicació per part de la família del futbolista.

Especialment de la seva neboda Áurea Jaso, que en l'actualitat té 93 anys i que va ser el motor principal de la campanya 'El futbolista desaparecido' promoguda per Osasunaren Memoria, que documenta la mort per la represió franquista de fins a vuit persones republicanes vinculades a l'Osasuna. En més d'una ocasió, l'Áurea ha afirmat que trobar el cos del seu oncle seria "com tocar el cel amb vida", i l'últim desig que té abans de morir és poder donar-li un comiat digne. "Per a ella aquestes imatges de vídeo són com un petit miracle. Jo en un primer moment no el vaig reconèixer, però després sí, quan el fill de l'Áurea el va trobar", ha explicat avui Mikel Huarte, autor de 'Rojos. Fútbol, política y represión en Osasuna', un llibre que tracta entre d'altres la història d'Andrés Jaso.
 

¡La sorpresa anunciada!

Imágenes en VIVO de #ElFutbolistaDesapatecido Andrés Jaso con la camiseta del @CESabadell El que saluda a cámara.

Una auténtica joya, gracias a @CESHistoria

¡Áurea de subidón! @RevistaPanenka https://t.co/hNCMcpGjgp

— #ElFutbolistaDesaparecido (@NosRobaronEl) December 30, 2020

"Volíem ajudar l'Áurea i era una manera de sortir també del localisme amb un jugador que va jugar a tants equips. Va estar dues vegades a l'Osasuna però no hi va poder tornar. Va ser un primer jugador nòmada com tants altres hi ha ara. Volíem fer una mica de soroll per implicar a gent del futbol. Tant de bo trobem la fossa comuna, a Oviedo hi ha una professora que aposta per una en concret", afegeix aquest sociòleg de formació i bomber de professió que, tot i no tenir una especial vocació, va començar a investigar sobre el cas adonant-se de "l'adicció" que suposa. 

Huarte ha publicat un llibre i forma part d'un equip amb professors i historiadors que segueix buscant fils dels quals tirar, com ara el nom (desconegut fins ara) de la noia que en aquell moment era parella de Jaso. Qualsevol pista és vàlida i a banda de trobar el cos de l'exarlequinat, també volen a la llarga fer un documental explicant la història de Jaso. Segur que contindran aquestes noves imatges descobertes avui per la família del desaparegut i que han suposat una bocanada d'aire fresc en aquesta lluita per la identificació de les fosses comunes de les víctimes de la Guerra Civil.