En directe: De 13:00 a 14:00
Fórmula Musical
A continuació:
De 14:00 a 14:15
Notícies Migdia
De 14:15 a 15:00
Fórmula Musical
L'antic pont de Sant Quirze, soterrat en l'actualitat, a principis del segle XX | Associació Cultural de Can Feu L'antic pont de Sant Quirze, soterrat en l'actualitat, a principis del segle XX | Associació Cultural de Can Feu
18.08.2021 16:29

La petició per recuperar el bosc de Can Feu ja té més de 500 signatures

La petició oberta per demanar la recuperació del bosc de Can Feu ja acumula més de 500 signatures. L'Associació Cultural Can Feu, entitat que va iniciar la recollida ara fa pràcticament un mes, vol que es replanti el terreny no edificat prop del castell, per recuperar al màxim la massa forestal original, amb la restitució de camins, torrents i fins i tot un antic pont. Aleix González, president de l'Associació Cultural Can Feu, explica l'objectiu:

"Recuperar tota la part natural que queda al costat del castell, que aniria des de la línia del ferrocarril al sud, fins a l'avinguda Arraona. Aquest petit tros de terra que encara queda, amb alguns arbres de pins, i de roures i alzines a la ribera d'aquest torrent, recuperar-lo tal com era segons la perimetria original que tenim nosaltres d'aquesta zona".

Això permetria recuperar no només el torrent, sinó també els camins interiors del bosc. Així mateix, es guanyaria un antic pla, el camí de Sant Quirze, i fins i tot un pont de l'any 1880. La proposta vol recuperar tota la zona de bosc possible partint dels mapes de què es disposen, i tenint en compte els terrenys on actualment no s'hi ha construït, principalment destinat a sòl industrial, però on encara no s'hi ha edificat. L'Ajuntament no ho veu malament, si bé es remet al procés d'urbanització de l'espai que ha sorgit al barri amb el soterrament de les vies del tren.

El passat de la zona forestal

El bosc es va plantar a finals del segle XVII amb l'objectiu de generar fusta que servís per construir vaixells de guerra. Quan es va passar a utilitzar metalls, un segle més tard, es va deixar d'explotar aquest espai, que va créixer fins a arribar a les 60 hectàrees de pins, roures i alzines. Hi havia dues esplanades, el pla de l'Amor i el pla de la Font, on es feien ballades de sardanes, teatre o concerts.

Propietat del noble Josep Nicolau d'Olzina, va cedir-lo a la ciutat de manera desinteressada, i aquest en va fer un ús recreatiu. Amb la seva mort, el 1924, els terrenys els va heretar el seu nebot, Guillem de Pallejà Ferrer-Vidal, que va intentar-los vendre a l'Ajuntament per un milió de pessetes (6.000 euros), xifra que el consistori de l'època no podia assumir. Als anys trenta del segle passat se'n va vendre una part, i s'hi va fer un projecte inicial per a fer-hi cases, de la qual en queda una mostra al barri de Merinals. Amb l'esclat de la Guerra Civil, els veïns de la ciutat van talar arbres per poder-se escalfar. De tota aquella massa forestal, només en queda un petit reducte.