En directe: De 23:00 a 07:00
Fórmula Musical
A continuació:
De 09:00 a 13:30
Al Matí
De 13:30 a 14:00
Notícies migdia
Arbrat de la plaça Ricard Simó/ Arxiu Arbrat de la plaça Ricard Simó/ Arxiu
03.06.2019 12:26 Karen Madrid

La renovació de l'arbrat viari de Sabadell costarà més de 2 milions d'euros

L'Ajuntament hauria d'invertir més de 2,2 milions d'euros en els pròxims 10 anys per renovar els arbres dels carrers de la ciutat. Aquesta és la previsió que s'inclou en el Pla de l'Arbrat Viari de Sabadell, aprovat en l'últim ple del mandat, celebrat el 25 d'abril passat. El document recull un paquet de recomanacions sobre quins són els arbres que s'han de prioritzar a cada zona de la ciutat i quins s'han de substituir per altres per evitar al·lèrgies entre la població. Així mateix, el pla també fa un estat de situació actual de l'arbrat a la ciutat.

Els carrers de Sabadell tenen, ara mateix, un total de 30.238 arbres. Prop de 2.400 d'aquests s'han plantat entre el 2016-2018 entre carrers i places. Poc més de la meitat de carrers de la ciutat tenen arbres, l'equivalent a 202 quilòmetres de vies. Això significa un total de 14 arbres per hectàrea i 7 habitants per cada arbre; unes xifres que es troben per sobre de les Terrassa, on hi ha més de 17.600 arbres. El districte amb un nombre d'arbres més elevat és el 5, amb un 22,10 per cent dels arbres viaris de la ciutat, i el que menys, el 7, amb un 7 per cent dels arbres de Sabadell. Tot i això, el districte amb més arbres per hectàrea és el 3, amb prop de 20.

L'arbre més present a Sabadell és el Plàtan, que també és el que produeix més al·lèrgies entre la població. Aquesta espècie suposa el 24 per cent del total d'arbres de la ciutat. El Pla Director de l'Arbrat Viari apunta com a objectiu que una espècie no tingui una presència superior al 15 per cent per garantir la diversitat. Amb tot, només es conservaran els plàtans en vies històriques com la Rambla, l'avinguda Barberà, la Via Massagué, la Ronda Zamenhof o el Carrer Vilarúbias. Els altres arbres amb més presència a la ciutat són el lledoner, que suposa un 5,5 per cent, l'Om Siberià, amb el mateix percentatge, i el til·ler i l'acàcia del japó, les dues amb un 5,2. Entre els arbres que s'haurien de potenciar en la pròxima dècada n'hi ha una vintena, seguint criteris de mida, resistència a les adversitats, supervivència davant possibles plagues i índex al·lèrgic baix. Entre aquestes en destaquen el freixe, especialment adequat per voreres estretes, el ginko, per a voreres mitjanes, i el lledoner, per a voreres amples. Entre els carrers on es preveu plantar nou arbrat perquè compten amb l'espai necessari hi ha el carrer Sol i Padrís, però també s'hi inclou l'avinguda Matadepera, on l'alienació històrica dels plàtans queda interrompuda prop de la intersecció amb el carrer Llanera. La carretera de Prats també podria tenir nous arbres per donar continuïtat a l'arbrat històric de la Via Massagué i Onze de Setembre. D'altra banda, al carrer Sant Ferran també se n'hi podrien plantar, aprofitant que s'han fet les voreres més amples.

 

arbres
Els arbres del Passeig/ Roger Benet




Prudència en la implantació d'arbres com el freixe

La investigadora de l'ICTA-UAB i del Departament de Biologia Animal, Vegetal i d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jordina Belmonte, qualifica de necessari disposar d'un Pla de l'Arbrat Viari perquè "els especialistes d'àmbits com les al·lèrgies respiratòries o les plagues hi puguin dir la seva". No obstant això, Belmonte fa una crida a la prudència en la implantació d'alguns arbres previstos en el document com el freixe: "És un parent pròxim de l'olivera i el pol·len pot generar la mateixa al·lèrgia que aquesta. És un arbre molt bonic i autòcton, però pot generar problemes". D'altra banda, en el procés per triar els plàtans que es conserven i els que es retiren de la ciutat, assenyala que s'haurien de fomentar els que estan allunyats de les zones més poblades per evitar al·lèrgies. Si això no fos possible, s'ha de reduir la presència d'aquests arbres per evitar el monopoli, malgrat ser uns dels més aptes per viure a la ciutat. "És un arbre molt bo per ser als carrers de la ciutat si no mirem les al·lèrgies que suposa el seu pol·len i les irritacions del seu fruit. Per la resta, tot són avantatges. Suporta molt bé la contaminació, està molt ben adaptat al nostre clima, perd la fulla a l'hivern i permet que el sol arribi a terra i a l'estiu ens ofereix ombra", ha descrit Belmonte. Amb tot, la investigadora de la UAB aposta per les espècies autòctones, però admet que moltes d'aquestes no estan preparades per suportar les condicions atmosfèriques de les ciutats.