La revista Enderrock ha celebrat el seu 25è aniversari amb un acte a l'Estruch

El 23 d'abril de 1993 es va crear la revista musical Enderrock, que des de fa 25 anys repassa el repertori musical català. En un acte celebrat a l'Estuch, la regidora de Cultura, Montserrat Chacon, ha volgut remarcar que la música té el valor "d'expressar aquells anhels que sobrepassen àmbits locals i sobrepassen, fins i tot, àmbits culturals i esdevenen patrimoni de tots plegats".
Per a celebrar aquest 25è aniversari, l'Enderrock ha produït un documental, l'anomenat Les cançons del 68. A part dels esdeveniments polítics que van marxar el 1968, com la Primavera de Praga o l'anomenat "maig del 68", Joaquim Vilarnau, coordinador de la revista, explica que aquest documental està marcat per 3 esdeveniments musicals que van marcar l'any 1968: el concert de Raimon a la Universitat Complutense de Madrid, "l'afaire Serrat a Eurovisión", i també el "primer festival que es feia a l'aire lliure de música moderna, que era el grup de Folck".

En aquest documental es poden veure entrevistes amb els artistes de cançons que van marcar aquell any, com per exemple, l'Estaca de Lluís Llach o Què volen aquesta gent? de Maria del mar Bonet entre d'altres.
En aquest llargmetratge però també hi ha dues petites trampes: hi apareix la cançó Paraules d'amor de Joan Manuel Serrat, que no va ser composta l'any 1968, sinó que va ser reeditada; i també es fa menció a la cançó de Raimon, "D'un temps d'un pais "perquè, encara que és una mica anterior, l'any 68 estava en plena ebullició".
Vilarnau ha explicat que aquest documental té una estructura circula, és a dir, es comença parlant del passat, de l'any 68, i s'acaba parlant del present, on ha afegit "on sembla mentida, aquestes cançons del 68 encara es canten al carrer i tornen a estar tant vigents com ho eren fa 50 anys"
A part del documental, Enderrock també ha publicat un número especial de la revista en el que també repassen aquests himnes de l'any 68. En especial, l'editorial remarca la importància de l'Estaca, la cançó reivindicativa de Lluis Llach. Una cançó que ha estat versionada 250 vegades en 30 llengües diferents.