En directe: De 16:00 a 19:00
Connectats
A continuació:
De 19:00 a 19:30
Això va de sèrie
De 19:30 a 20:00
El Món es digital
Els infants podran conèixer què hi ha darrere un espectacle de La Sala. Els infants podran conèixer què hi ha darrere un espectacle de La Sala.
27.03.2018 12:20

La Sala obre les seves portes pel Dia Mundial del Teatre

La Sala Miguel Hernández és una de les 20 sales de Catalunya que avui celebra jornada de portes obertes per celebrar el Dia Mundial del Teatre. En dues sessions, a les 5 i a dos quarts de sis de la tarda, faran visites guiades per a nens i nenes i les seves famílies per conèixer com és un teatre entre bambolines. La directora de La Sala, Eulàlia Ribera, creu que és una bona oportunitat per conèixer allò que no es veu mai quan es va al teatre com a espectador. “Per aquelles famílies, sobretot pels nens i nenes que venen al nostre teatre però mai veuen des del darrere el que fa possible el que ells veuen, el que volem és que puguin jugar, que vegin com funcionen els llums, els camerinos, que puguin passejar per dalt l'escenari, tocar la taula de llum i so”, ha detallat.

Coincidint amb el Dia Mundial del Teatre, la directora de la Sala ha valorat la situació del teatre infantil a Sabadell. “La nostra ciutat és molt privilegiada en aquest sentit perquè té, per una banda, una sala dedicada exclusivament a aquest públic, amb una programació constant. A més té un festival de referència europea, com és El més petit de tot, i a més té entitats de teatre amateur a la ciutat que també són molt potents”, ha afirmat.

Una diagnosi que també han fet l'actor Santi Ricard i el director de la Joventut de la Faràndula, Albert González. Lamenten que les grans obres no vinguin a Sabadell per falta de voluntat política i pels elevats costos. “De vegades, s'ha creat una infraestructura tan bèstia, que costa molts diners obrir el Principal o la Faràndula, només el que es gasta de llum, acomodadors, el personal que hi treballa... I de vegades és tan car que no val la pena portar coses”, ha explicat Ricard. Sobre la precarietat del sector, González ha comentat que és difícil viure del teatre: “Pots malviure del teatre. Fas mans i mànigues. Si que hi ha els grans tòtems d'aquest país, les grans estrelles, que sí que van tirant, però els que no ho som, hem de fer moltes coses per arribar a final de mes. Jo per exemple vaig dirigint però faig altres coses a nivell personal i he de donar moltes classes de teatre”.