La salut dels infants sahrauís acollits es ressent de l'aturada de Vacances en Pau

L'aturada durant dos anys del projecte Vacances en Pau, que proporciona acollida a infants sahrauís durant l'estiu, ha tingut efectes en la salut els nens provinents dels camps de Tinduf. El fet que les expedicions al territori s'hagin suspès per la pandèmia, ha suposat problemes que no s'havien registrat mai. El coordinador comarcal del projecte de Vallès Wilaia, Marcos Costa, ha explicat a aquesta emissora amb què s'han trobat durant les visites al Taulí:

"Venen amb patologies que anys enrere no es veien, com infeccions a la pell, problemes renals... Normalment eren afectacions d'oïda o de la vista derivats de la sorra. S'ha notat que no hem pogut desplaçar-nos als campaments a fer un seguiment"

A part d'això, la recuperació del projecte després de dos anys, ha suposat un reinici en molts sentits. D'una banda, ha costat trobar famílies acollidores, de manera que finalment se n'hi han implicat 11 a Sabadell, 28 al Vallès Occidental i 270 al conjunt de Catalunya, mentre que abans de la pandèmia ascendien a un miler al conjunt del territori. De l'altra, tots els infants acollits, de vuit anys, s'han sumat per primer cop al projecte.

Com viuen les famílies l'acollida d'infants sahrauís?

El que no ha canviat amb la recuperació del projecte després de l'aturada pandèmica ha estat com viuen les famílies l'experiència d'acollir. Des d'aquesta emissora hem pogut conèixer l'Eva Mora, que aquest estiu acull per cinquè any. En aquesta ocasió, acull un nen i una nena que no es coneixien abans de l'experiència, en Joseph i la Fàdua. L'Eva admet que tenen caràcters completament diferents, però que tenir-los a casa és molt enriquidor. Així mateix, assegura que intenten fer activitats perquè els puguin resultar atractives:

"Intentem muntar agenda, perquè no han vist res d'aquí. No saben què és la platja, el cinema o la piscina. Cada dia fem coses diferents perquè ho gaudeixin tot. Ahir, per exemple, vam anar al cinema a veure els Minions"

"La piscina els encanta. Tot el dia volen anar a la piscina. No saben nadar, però per a ells és un somni, el fet de tenir tanta aigua"

Els quatre estius anteriors a la pandèmia, l'Eva va tenir a casa la Majuba, que ara té quinze anys i es comunica amb "la seva família catalana" per videotrucada. El fill de l'Eva, en Quetzal, ha explicat què va sentir en comunicar-se amb la Majuba després de tant de temps:

"Vaig plorar de l'alegria. Era molt gran i veure-la de nou m'ha posat sentimental"

El vincle que es crea entre famílies i acollits és un dels fets més valorats per les persones implicades en aquest projecte. No obstant això, l'experiència també deixa anècdotes curioses, derivades del xoc entre la realitat catalana i la dels campaments sahrauís. Costa n'ha apuntat algunes:

"Una família ens va dir que el nen va fer les seves necessitats al bidet, perquè allà fan les seves necessitats en un forat"

"A vegades et trobes un nen aplaudint davant de la rentadora. O apaguen i encenen sense parar l'interruptor, perquè veuen que aquí mai s'acaba la llum"

"Una nena, com que la família acollidora vivia en un quart pis, va preguntar per què dormien tan amunt si tenien tantes habitacions. No entenien que en un mateix bloc hi viuen diferents famílies"

Els infants sahrauís es quedaran a Sabadell fins a l'1 de setembre. De cara a l'any que ve, des de Vallès Wilaia esperen poder recuperar les expedicions sobre el terreny per reunir-se amb les famílies dels infants; un contacte que ajudava a aclarir dubtes i tranquil·litzar mares i nens.