En directe: De 16:00 a 19:00
Connectats
A continuació:
De 19:00 a 19:30
Ona d’Escacs
De 19:30 a 20:00
El Mussol Maltès
Acció de record d'una de les víctimes de la Transició/ Cedida Acció de record d'una de les víctimes de la Transició/ Cedida
28.04.2022 12:56

La Transició va deixar dues víctimes mortals a Sabadell

El període de la Transició entre el franquisme i la democràcia no va estar exempt de víctimes mortals i, de fet, en va deixar dues en mans de les forces de seguretat a Sabadell. Es tracta de David Wilson i Francisco Gallego; dues de les 18 víctimes catalanes i de les 134 de l'Estat en aquest període, segons la investigació de David Ballester, publicada al portal web de la revista Sàpiens. La cap de redacció de a la publicació, Maria Coll, ha destacat a El Cafè de la Ràdio les fortaleses d'aquesta investigació:



"Se sabia que hi havia hagut repressió policial, però mai s'havia treballat de forma tan exhaustiva ni mai s'havia publicat la llista de les 134 víctimes mortals, explicant la història de cada una de les víctimes"

"Quan poses nom i cognom a aquestes històries les estàs dignificant i ajudes als familiars de les víctimes a reivindicar que el govern demani perdó per aquestes morts. No n'hi ha cap de justificada"



En la seva investigació, Ballester explica qui eren les dues víctimes sabadellenques. D'una banda, hi havia David Wilson, un professor de l'escola FIATC, de 37 anys, que va rebre l'impacte d'una bala de goma disparada per la policia quan intentava apartar els alumnes de les finestres que donaven a la via Massagué, durant una manifestació el 19 de febrer de 1976. Segons Ballester, ha estat una de les víctimes més difícils de localitzar, per dues raons:



"Perquè va morir temps després, de forma diferida, per les ferides de l'impacte de les bales de goma. Tampoc militava en cap partit polític ni organització sindical i la família mai en va voler parlar"



L'altre sabadellenc mort per un tret de la policia va ser el jove Francisco Gallego, de 20 anys. Ballester assegura que és la història "més absurda" de tota la seva investigació, ja que és fruit d'un malentès. El noi estava a casa la seva xicota quan, de matinada, els pares d'ella els van enxampar i ell va fugir per les teulades. Un veí el va confondre amb un lladre, va avisar la policia, i els agents el van disparar causant-li la mort, el 29 de setembre de 1975.