La Unitat d'Hospitalització Domiciliària del Taulí atén cada any entre 800 i 1.000 pacients

La Unitat d'Hospitalització Domiciliària del Taulí, en marxa des de fa 20 anys, atén entre 800 i 1.000 pacients anualment. El servei ofereix una cinquantena de llits virtuals, l'equivalent a una planta del centre, per atendre els pacients que necessiten un tractament i seguiment de professionals sanitaris però no requereixen fer ús de les instal·lacions de l'hospital. En total, una desena d'infermeres i metges formen part d'aquesta unitat, que juga un paper clau en moments de pics d'urgències, sobretot en l'atenció a pacients amb problemes respiratoris. "A la nostra unitat el pacient d'urgències té preferència, a més dels pacients crònics d'hospitals de dia", ha explicat la infermera del servei Eva Sánchez al programa Al Matí.

L'Hospitalització Domiciliària està pensada per als pacients estables, sense dolor, i pels quals no suposi un risc rebre el seguiment des de cas. L'ingrés és voluntari i es dóna el cas que els pacients joves i els cuidadors joves de persones grans són els que l'accepten millor: "Hem de ser clars. L'hospital està molt bé per quan estàs molt greu, però després no tens intimitat". En aquest sentit, Sánchez ha insistit que el servei ofert a domicili és el mateix que el de l'hospital, encara que molts pacients no el vegin així. "No et fan fora de l'hospital. T'estan oferint un tractament a casa. I darrere nostra sempre està l'hospital i en cas de complicació tenim via directe amb els professionals. El pacient no marxa de l'hospital; canvia el llit de l'hospital pel de casa", conclou Sánchez.

Duplicitats de medicaments i mals hàbits

Més enllà de l'atenció més directa, els professionals de la Unitat d'Hospitalització Domiciliària també tenen una utilitat pedagògica. D'una banda, segons van comprovar en un estudi realitzat de forma conjunta amb altres hospitals catalans tenen una duplicitat de tractaments, sovint perquè els pacients no són conscients de per què serveix cada un dels fàrmacs que prenen. En aquest sentit, els professionals de l'hospitalització domiciliària poden ajudar a detectar aquest fenomen i assessorar els pacients: "Quan el pacient el rebem a la consulta veiem un pacient en pantalla plana i quan vas al domicili el veus en tres dimensions". Sánchez també assegura que hi ha hàbits molt nocius que no són detectats a la consulta, com el fet que un diabètic prengui suc de fruites processat pensant que no té sucre, que al domicili es poden abordar millor.