La vespa asiàtica constitueix la principal amenaça per la supervivència de les abelles

La vespa asiàtica és la principal amenaça per a les abelles. Coincidint amb el dia mundial de les abelles, després de dos anys de recollida de dades en el marc del projecte UABee, investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona han conclòs que aquesta espècia invasora suposa una amenaça greu per a la supervivència dels ruscs, però demostren que amb una resposta adequada se'n podria aturar el declivi. El projecte va començar el març del 2019 i compta amb sis ruscs instal·lats en una zona periurbana al campus de Bellaterra. Durant dos anys han estat monitorats, tant manualment com amb sensors i imatges, i així els investigadors han pogut comprovar que l'activitat de les abelles obreres és més alta a la primavera i estiu, i baixa o nul·la, quan la temperatura és inferior a 7 graus o superior als 3. Gerardo Caja, catedràtic de Producció Animal i director del projecte, apunta que els ruscs van rebre un tractament contra l'àcar verroa, però de seguida van trobar que la principal amenaça per les colònies és la vespa asiàtica. Només en un projecte pilot de control, l'últim any van matar 800 vespes reines en les aproximadament vint hectàrees del campus.

"Ha trobat un nínxol ecològic, un medi de desenvolupament, temperatures suaus i humitat adequada, no té enemics i s'ha escampat de forma exponencial, hem de pensar que va arribar cap al 1995 a França, s'ha estès a Espanya. Aquí a la Universitat no l'havíem vist fa 3 anys. Hem vist una invasió fortíssima" assegura Caja.

La vespa velutina no presenta riscos pels humans, però sí a escala ecològica, ja que ataca les abelles quan surten del rusc i en poden matar més de 30 al dia. A l'apiari de la UAB, els atacs entre els mesos de maig i juliol van ser la principal amenaça. És per això que els científics van instal·lar un arc electrificat matant cada dia 4 o 5 vespes asiàtiques però amb efectes col·laterals per les abelles. Tot i això, Caja calcula que van evitar la mort de 14.000 abelles i recorda que, si no fem res, "les abelles autòctones estan en perill". Ell ho té clar: cal un bon control de la plaga i mesures per evitar-ne la proliferació.

"Hauríem de tenir una resposta institucional com s'ha fet a Mallorca, on la universitat i el Govern Balear [amb una aplicació mòbil per detectar-les en temps reals] han posat en marxa un sistema i han aconseguit enguany no tenir colònies. Això significa que hauríem de tenir algun tipus de resposta a Catalunya, el que no pot ser és que un problema general només estigui en mans de la iniciativa particular".

Els científics van poder comprovar que, després d'implantar mesures, la producció de mel s'ha recuperat assolint 13 quilos per rusc i any, per sobre de la mitjana espanyola (12), però per sota de l'europea (15). Després dels bons resultats, el projecte UABee continua ara amb la incorporació de quatre nous ruscs i un sistema de monitoratge digital únic a l'estat.