L'acte de l'Orgull sabadellenc reivindica a la Creu de Barberà que totes les opcions afectives i sexuals són "belles i formoses"

La plaça de la Creu de Barberà ha acollit aquest vespre l'acte central del Dia de l'Orgull Lèsbic, Gai, Transsexual, Bisexual i Intersexual a la ciutat. L'acció s'emmarcava dins el programa Ventilem armaris, impulsat per la Taula de Gènere, Feminismes i LGTBI local, que integra diverses entitats i persones. Pretenia, un cop més, reivindicar la diversitat sexual i de gènere, i evidenciar els esquemes que, encara avui, la coarten.

Tres grans espais (la fira Ventilem els armaris) han omplert la plaça principal dels barris del sud de Sabadell, que ha costat que s'omplís en un vespre de calor sufocant que ha obligat a retardar el programa uns minuts. Hi havia una exposició i un seguit de tallers lúdics sobre diversitat sexual i de gènere a càrrec de l'entitat Enruta't, en què han participat, sobretot, nens i joves; un estand de l'Àmbit de Feminisme, Benestar Animal i Participació del govern local, i, també, un espai de lectura de la propera Biblioteca del Sud.

Entre les autoritats, regidors d'Esquerra, Ciutadans, Junts i Podem, i la Síndica, Eva Abellan, coorganitzadora de l'acte; alguns dels quals s'han fet una foto amb un marc d'Enruta't i cartells amb missatges com ara “De camí a casa vull ser lliure, no valenta”. La lectura del manifest l'ha fet el seu autor, Vicent Mollà, de Ca l'Enredus. Es titula Belles i formoses i el podeu llegir sencer a continuació.

Al final de l'acte, els presents han pogut gaudir de la música amb missatge de les sabadellenques Ona Lasalle i Marta Cascales. La part institucional de l'acte de l'Orgull sabadellenc l'ha presentat la sexòloga Laura Clotet. col·laboradora de Ràdio Sabadell.

Belles i formoses (Vicent Mollà, Ca l'Enredus)

Som arreu, a totes bandes. Som aquelles que serveixen de mirall a l’al·legoria de la feble masculinitat. Un miralll agre, punyent, que fa baixar la cara l’heteropatriarcat.

Nosaltres, les Belles, les Formoses; nosaltres ensenyem a estimar amb l’encant, amb l’empenta de l’amazona i amb la subtilesa d’una boa, més enllà de caduques i avorrides historietes que escopeixen l’amor propi que nosaltres cultivem.

Som la llum que vol ensenyar la canalla a lluitar per qui es trobe sota l’assetjament de la por. Som les que van a deixar de ser oprimides per la mediocritat i passarem a l’autodefensa, sense organització, caòtiques, lliures, pures, exquisides i rudes.

Nosaltres excluïm la barbàrie del feixisme, el cinisme de la incultura, els esputs d’aquells que extingirem,- i evolucionarem. Nosaltres, aristòcrates de l’esperit, repudiem la mancança de noblesa, la baixesa de pensament.

Massa, no és prou.

Sembla que ens hem  d’emmarcar dintre de lemes puntuals cada any, com si deguérem oblidar quin era el tema de l’anterior. Germanes, penseu que ja no se’ns considera pecaminoses, malaltes o vicioses? Vos sentiu més segures que l’any passat? Vos creieu més lliures d’expressar-vos? Vos veieu més respectades al treball? Oh, és clar! Això qui en tinga, de treball…, car no totes pertanyem a eixa imatge mercantilitzada que amaga deliberadament les nostres diversitats. I companyia…, quanta soledat… Vos creieu acompanyades, estimades meues? Vos heu trobat mai rebutjades de, de,... bó, de tot arreu, de tothom, fins i tot d’iguals! No tenim ja temps per això! Arribada és l’hora de demostrar-ho! Ja seurem als nostres trons brillants d’argent quan el sistema regul·le d’acord als nostres altius parers. És el temps de la gràcia violenta que rebenta caps amb art heròic i destrossa verinoses morals caduques. És l’hora de treure l’espasa de la imaginació i aniquil·lar tota enfangada condenació dels nostres desitjos!

Invisibilitzem allò que realment ha de ser-ho; tenim les ferramentes:

Al nostre abast són les eines que correctament hem d’utilitzar. Seduirem la mainada a les escoles i els carrers i les ensenyarem a ser amb nosaltres. Rebentarem les xarxes socials amb constants, continus missatges d’amor per les nostres iguals,- empenta obligada!, continuant així la profanació del fosc i feble espai heteronormatiu que amb la nostra llum es crema.

Germanes, deixem de ser les víctimes i comportem-nos com el que realment som,- Nosaltres. I és que, els bèsties borden molt, molt alt perquè són prop del  seu col·lapse.

El camí és clar, Germanes. Visibilitat encoratjada. Comportem-nos com el que realment som,- belles i formoses Nosaltres.