En directe: De 17:30 a 19:30
Connectats (R)
A continuació:
De 19:30 a 20:00
El Món és digital (R)
De 20:00 a 22:00
En Joc
L'ADENC vol pel riu Ripoll nivell d'espai natural protegit | Roger Benet L'ADENC vol pel riu Ripoll nivell d'espai natural protegit | Roger Benet
07.12.2023 13:14

L'ADENC vol rehabilitar el Ripoll amb la Llei de Restauració de la Natura de la UE

La Unió Europea ha acordat la Llei de Restauració de la Natura, una normativa pionera que, per primera vegada, estableix objectius comuns per recuperar ecosistemes danyats. I els vol tenir refets en un 20% el 2030, i tots, el 2050.

Connectats
Com recuperarà la UE tots els ecosistemes danyats el 2050?

Els estats membres hauran de redactar plans per detallar com recuperar aquests ecosistemes, escollits per cada estat, en qüestió d'un any i mig o dos. I també han de decidir amb quines partides pròpies ho financen. A Sabadell, l'ADENC vol que es rehabiliti el riu Ripoll i el seu sistema de torrents, i que tinguin nivell d'espai natural protegit.

"Els torrents i els talussos del riu Ripoll i els torrents tributaris, que bàsicament serien el torrent de Colobrers, i també hi hauria tots els del sector que donen a Can Deu, serien els espais de major biodiversitat i que s'hauria de recuperar. L'altre aspecte que ha de col·laborar la ciutat, és amb la conservació de la via verda, Collserola-Sant Llorenç, que d'alguna manera, s'està fent amb el Parc Agrari"

Joan Carles Sallas, president de l'ADENC

La nova llei demana a l'Agència Europea del Medi ambient i a la Comissió Europea, que sistematitzin la identificació d'aquests ecosistemes degradats de manera única, perquè no convisquin diferents nivells d'apreciació, ja que la decisió definitiva serà de cada estat. La normativa també aposta per restaurar torberes drenades com una mesura clau per reduir emissions i millorar la biodiversitat, i insta els estats membres a revertir la disminució de la població de pol·linitzadors, com les abelles, assolint a partir del 2030 una tendència a l'alça.

Entre les mesures pactades també hi ha la de plantar 3.000 milions d'arbres a la Unió Europea i restaurar 25.000 kilòmetres de rius. Per alleugerir les preocupacions dels agricultors, la normativa preveu un 'fre d'emergència' per suspendre temporalment les tasques en ecosistemes agrícoles en "circumstàncies excepcionals". Aquest fre el podria activar el Parlament, en casos, per exemple, de falta d'espais per a la producció de menjar per al consum a la UE. En les zones agrícoles, la tendència positiva del canvi es valorarà amb almenys dos d'aquests tres indicadors: les reserves de carbó orgànic en el sòl mineral, la diversitat del paisatge i l'índex de papallones. A més, els estats membres han de garantir que l'any 2030 no s'hagi perdut espai verd urbà, i que a partir de llavors, augmenti progressivament.

"Fem un pas més enllà de les polítiques desplegades fins ara, que han estat polítiques bàsicament de protecció i conservació. Això és un pas més i el que fem és apostar definitivament per polítiques de recuperació dels ecosistemes que estan degradats, amb objectius comuns, és a dir, amb un objectiu global per a tota la Unió Europea, però després amb plans de restauració que cada Estat haurà de fer fins que arribem a aquest 20% el 2030 d'àrees terrestres, fluvials i marítimes restaurades"

"Quan les papallones comencen a desaparèixer és senyal que l'ecosistema va malament i que cal activar, com a mínim, un estatus, un element, un nivell de protecció. Però a la nova política que estem instal·lant ara, també una política de restauració"

"La restauració dels rius es refereix sobretot a la recuperació del flux lliure dels rius eliminant les barreres obsoletes. Són aquestes preses, murs, que feien feina o funcionaven per a centrals hidroelèctriques que ja estan tancades, impedeixen el flux lliure dels rius. Això fa que perjudiquin els ecosistemes fluvials, i són prescindibles, perquè ja no tenen cap mena de funció"

César Luena, eurodiputat ponent de l'informe

Aquesta política s'ha iniciat sota el paraigua del Pacte Verd Europeu. Fa un any, ja s'havien adoptat els acords internacionals de la 15a Conferència de les Parts per la Biodiversitat de Montreal.