L'Agrupació Astronòmica de Sabadell se suma a la commemoració dels 50 anys de l'arribada de l'home a la lluna

El juliol d'aquest 2019 es compleixen 50 anys d'una efemèride que marcaria tota una generació de ciutadans i suposaria un abans i un després en l'anomenada cursa espacial: l'arribada de l'home a la lluna. L'Agrupació Astronòmica de Sabadell se suma a la commemoració de l'expedició de l'Apolo 11 amb un programa d'actes durant els pròxims mesos. D'una banda, està preparant un curs de cara als mesos de maig i juny per explicar com es va arribar a aconseguir aquesta fita, començant des del llançament del satèl·lit Sputnik fins que Neil Armstrong va dir la seva mítica frase "Un petit pas per l'home, un gran pas per la humanitat". Així mateix, l'Astronòmica també té previst editar un llibre amb tota aquesta informació i amb testimonis de persones que van viure la retransmissió de l'arribada a la lluna. Tot plegat, complementat amb unes sessions sobre la lluna pels volts del 21 de juliol.

El divulgador científic de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, Albert Morral, qualifica l'arribada de l'home a la lluna de "cas únic a la història", ja que ve derivada d'una guerra freda en què els americans i els russos competeixen a través d'una carrera espacial. "L'objectiu final era demostrar que un era millor que l'altra. I, de fet, guanyaven els russos, que van enviar el primer satèl·lit a l'espai, l'Sputnik, l'any 57. Els americans es van quedar perplexos i van dedicar més recursos per guanyar aquesta cursa", explica Morral. Poca gent coneix, però, que les missions espacials es van allargar fins a l'Apolo 17, anant a la lluna fins a sis vegades. "Per tornar a viure un esdeveniment així, haurem d'esperar que l'home trepitgi Mart", exclama el divulgador de l'Astronòmica.

Desmuntant els mites sobre l'arribada a la lluna

50 anys després que l'home arribés a la lluna, hi ha molts corrents d'opinió que apunten que l'efemèride va ser un muntatge i mai no es va arribar a produir. Morral ha desmuntat alguns dels arguments en aquest sentit per demostrar que sí que va ser cert. D'una banda, sobre el fet que la bandera es veiés en moviment malgrat no haver-hi aire a l'espai, apunta que estava enganxada a dos pals, un vertical i un horitzontal, que no estaven soldats i que en clavar-los a terra es van seguir moment una estona. "Els americans no són tontos. Si ho haguessin fet en un plató, no s'hauria mogut", insisteix. També assegura que no es veuen estrelles a la imatge perquè les càmeres d'aquella època no eren tan bones com les d'ara i la llum de la lluna emmascarava la resta.