L'Ajuntament revisarà d'ofici el contracte de la neteja viària i la recollida d'escombraries, que es podria arribar a anul·lar

Els grups municipals han aprovat per unanimitat la revisió d'ofici del contracte de la neteja viària i la recollida d'escombraries per comprovar si es va fer correctament. En cas de detectar-se alguna irregularitat, el text es portaria a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, qui en podria decretar la nul·litat.

El procés ve motivat per la Crida per Sabadell, qui acusa el PSC de formalitzar el procediment com una concessió (i no com un contracte de serveis) per poder-ne allargar el termini. Lluís Perarnau és regidor de la formació.
 

"La responsabilitat de les presumptes irregularitats d'aquest contracte és del PSC, la qualificació del contracte com a concessió de serveis per poder-lo estirar fins als 15 anys més 5 de pròrroga considerem que no és només errònia, sinó interessada"

Des d'Esquerra, el regidor Raül Garcia Barroso ja ha anunciat que la seva formació actuarà amb la certesa que el contracte es declararà nul.
 

"A nosaltres ens toca de fer de govern republicà i ja avancem que començarem a treballar davant d'aquest possible escenari de nul·litat, començarem a parlar amb el comitè d'empresa, perquès és un escenari davant del qual hem d'estar preparats"

En canvi, el regidor socialista Eloi Cortés ha lamentat que les dues formacions s'avancin als esdeveniments i els ha criticat que aquest procediment no es fes durant el mandat quadripartit.
 

"Passi el que passi, volen encaixar la realitat al seu ideari, i per això segueixen insistint que la revisió d'ofici acabarà a la Comissió Jurídica Assessora, pressuposant el que han de fer els funcionaris"

Ciutadans ha alertat del cost que tindrà per la ciutat la nul·litat del contracte i ha criticat que s'intentés fer el mateix procediment el 2017, sense haver analitzat aquesta qüestió.


El Narcisa Freixas, més a prop

La sessió de febrer també ha servit per aprovar per unanimitat la cessió dels 4.000 metres quadrats del solar entre els carrers Martí l'Humà i Calders a la Generalitat, qui hi haurà de construir el futur edifici de l'institut Narcisa Freixas. La regidora no adscrita Marta Morell ha celebrat la decisió.
 

"El compromís del govern per tal que l'institut Narcisa Freixas sigui una realitat com més aviat millor. També volem donar un missatge de suport a les famílies, que pateixen pel compliment dels terminis"

De totes maneres, l'aprovació genera dubtes. El portaveu Adrián Hernández (Cs) creu que no es compliran els terminis.
 

"No ens podem fiar de la Generalitat. Tenim més d'un miler de nens a Sabadell que arribaran a la universitat i només hauran conegut barracons"

La Crida ha posat en dubte que l'espai permeti construir un edifici en condicions, tot i que el regidor d'Educació, Manuel Robles, diu que la Generalitat ha donat totes les garanties.


L'Artèxtil, més protegit

Per unanimitat, el Ple municipal també ha tirat endavant l'ampliació de la protecció patrimonial de l'antiga fàbrica de l'Artèxtil. Després d'un estudi dels tècnics municipals, s'ha decidit protegir també la torre i la nau adjacent a la Gran Via.


Beques Joaquima Júdez

En l'apartat de mocions, els grups han donat llum verda a la creació de les beques que porten el nom de la reconeguda pediatra i psicòloga infantil Joaquima Júdez i Fageda. Tindran una dotació de 50.000 euros per premiar la recerca científica i tecnològica de 12 dones cada any.

També s'ha aprovat la moció de la Crida per exigir la construcció de dues escoles bressol noves, perquè l'oferta pública arribi a un mínim del 25% dels infants de 0 a 3 anys.

Finalment, els grups han instat l'Ajuntament a complir el Reglament d'Usos Lingüístics i a fomentar l'ús social de la llengua catalana. La proposta de diferents entitats independentistes i per la llengua ha rebut el suport de tots els grups menys Ciutadans. El regidor Francesc Baró (JxS) ho ha defensat.
 

"Es parlen més de 200 llengües i dialectes. La llengua catalana té la tasca i la missió de continuar esdevenint la llengua de cohesió social com a llengua territorial pròpia del país"