Les places de les Dones del Tèxtil i de Clara Campoamor seran una realitat en un mes i mig

Els primers dos canvis en el nomenclàtor que va impulsar la moció aprovada pel Ple municipal de Sabadell per la República seran una realitat en menys de dos mesos. Ho ha confirmat a aquesta emissora la regidora de Cultura, Montserrat Chacon: "Trigarem entre un mes o mes i mig en fer tot el procediment, però esperem que abans que acabi el mandat, aquests dos canvis siguin efectius", ha assegurat, referint-se a l'eliminació de les places del Batlle Marcet i d'Antoni Llonch per la de les Dones del Tèxtil i Clara Campoamor, respectivament. Cacon considera que s'ha començat amb la supressió dels dos alcaldes franquistes perquè són els "més representatius" dels dotze que citava la moció. De totes maneres, Chacon ha volgut subratllar que amb l'eliminació dels seus noms del nomenclàtor no es volen "jutjar les persones, sinó que estem eliminant uns càrrecs polítics de l'època franquista. Vull que quedi clar perquè tenen una càrrega representativa de la ciutat, amb molta gent que els valora i se'ls estima".

La resta dels dotze noms que estaven citats a la moció de Sabadell per la República ja no es podran fer durant aquest mandat. Per tant, serà responsabilitat del govern que surti de les eleccions municipals del mes de maig. La regidora, però, confia que es tinguin en consideració les reflexions sorgides del debat ciutadà sobre el nomenclàtor, per exemple, la voluntat d'incorporar més noms de dones. "Durant tots aquests anys hem fet molta reflexió sobre el nomenclàtor i també s'ha de cercar un consens", ha conclòs Chacon. Els canvis en els noms dels carrers s'impulsen a través d'un decret d'alcaldia, després de rebre el vistiplau d'una comissió tècnica i de rebre el suport d'una taula d'entitats.

Carta oberta dels familiars de Marcet

Assabentats de la decisió de l'Ajuntament de treure el nom a la plaça Josep Maria Marcet, la família de l'exalcalde ens quedem amb sis fets.

Primer, el recent agraïment de dues famílies jueves holandeses a les quals Marcet va ajudar a fugir el 1942 de la persecució nazi.

Segon, l'oposició al canvi de nom de la plaça per part del fill d'un sabadellenc republicà assassinat a Mauthausen.

Tercer, la corona de flors que els antifranquistes del Front Nacional de Catalunya van enviar, des de la clandestinitat, al funeral de Josep Maria Marcet el 1963.

Quart, les mostres de suport que vam rebre quan les seves memòries (que van incomodar el règim) van ser discretament retirades de les llibreries.

Cinquè, la visita que Antoni Farrés va fer a la seva vídua el 1979, quan va ser escollit alcalde pel PSUC, en la qual li va dir que es mantindria el nom per l'ampli consens que hi havia entre les forces que havien tombat el franquisme.

I, finalment, ens quedem amb l'agraïment, prolongat en el temps i sense fer soroll, de moltes sabadellenques i sabadellencs contraris a les idees polítiques de l'alcalde Marcet i als quals ell va ajudar.