Les polítiques socials capten l'interès dels sabadellencs

La col·laboració publicoprivada és el remei, o bona part d'ell, a molts mals socials de la ciutat. Aquesta és la principal conclusió del debat que s'ha celebrat aquest dimecres a la Fundació Bosch i Cardellach dins el cicle '9 compromisos per Sabadell', organitzat per SBD Cercle d'Entitats. L'acte ha estat conduït per l'editora d'El cafè de la ràdio d'aquesta emissora, Mireia Sans, i hi ha participat un membre de cada grup municipal amb representació a l'Ajuntament.

Si bé és cert que els governs han de posar la base perquè la ciutadania pugui cobrir els seus drets bàsics, com tenir un sostre o un plat a taula, també ho és que això no sempre és suficient. Cal que els diferents agents que integren l'ecosistema social i econòmic del territori remin plegats per millorar el resultat. Així ho considera el portaveu i alcaldable de Junts per Sabadell, Lluís Matas, i Joan Carles Torres, membre d'En Comú Podem.

 

"Hauríem d'implicar tots els agents, entre els quals la restauració, els supermercats i grans plataformes, perquè no es malbaratin aliments i es facin arribar a les persones que ho necessiten. Aquesta col·laboració publicoprivada faria arribar els recursos d'una forma ordenada, i liderada per l'administració, a les persones que ho necessiten"
Lluís Matas, regidor de Junts

"El que hem de fer és crear les condicions perquè tothom tingui accés a un lloc de treball amb un sou digne, a unes condicions materials que li permetin accedir a un habitatge sense destinar el 50 per cent dels seus ingressos (o més) i a tenir unes condicions que li permetin cobrir les seves necessitats"
Joan Carles Torres, d'En Comú Podem

El regidor d'Acció Social i Habitatge, Eloi Cortés, ha concretat que tan important és tenir recursos, com saber-los gestionar. Per això assenyala que cal adaptar les solucions al perfil dels sol·licitants.
 

"Hi ha una feina molt interessant que s'ha fet des de la regidoria i és que hem intentat definir els perfils d'usuari. En les 1.600 famílies que són usuàries del Rebost Solidari, hi ha situacions molt diferents i, per tant, hem de ser conscients que hi ha famílies que poden tenir una targeta-moneder, però que d'altres hauran de rebre un altre tipus de recurs; sigui el lot d'aliments o el Mercapunt"
Eloi Cortés, regidor d'Acció Social (PSC)

Una reflexió que es pot aplicar a les diferents carpetes obertes durant aquest dimecres a la tarda a la Fundació Bosch i Cardellach: habitatge, residències de gent gran i suficiència alimentària. Tres qüestions que avui estan en el punt de mira. Pel que fa a l'habitatge, l'alcaldessa Marta Farrés ha anunciat aquesta mateixa setmana l'adquisició d'un centenar de pisos a mans de la Sareb per incloure al parc públic gràcies a una mesura impulsada pel govern central. Un fet que, en major o menor mesura, ha celebrat tothom: des del govern fins a l'últim partit de l'oposició.
 

"Hem reactivat les polítiques públiques d'habitatge perquè hi va haver un mandat on no es va construir ni un sol habitatge. Nosaltres hem incrementat un 11'5 per cent el parc públic d'habitatge. Ara l'únic que falta són diners i, per tant, la Generalitat i l'Estat han d'injectar més recursos perquè els ajuntaments puguem tirar endavant les promocions que tenim projectades"
Eloi Cortés, regidor del PSC

"A Sabadell tenim un mecanisme, VIMUSA, que és extraordinari amb relació a altres municipis. Ha fet una gestió interessant a la ciutat i té l'obligació de continuar fent-la. Tenim al voltant del 2 per cent d'habitatge públic i nosaltres volem arribar al 3 per cent en el següent mandat"
Lluís Matas, regidor de Junts

"Nosaltres ja tenim un conveni amb la Sareb i està resultant un fracàs. La Sareb no sap el que té, té una oferta cara, deslocalitzada i molt difícil de gestionar"
José Luís Fernández, regidor de Ciutadans

Per la Crida, però, caldria afegir algunes mesures més i de caràcter estructural.
 

"El tanteig i retracte és important perquè dona accés a habitatges que ja estan construïts i, per tant, ajuda a renovar la flota d'habitatge públic a la ciutat. Per nosaltres, que hi hagi 32 habitatges a la Caserna que estan caient és un problema perquè només caldria rehabilitar-los per posar-los en funcionament"

"Nosaltres som partidàries d'una proposta que queda lluny de les competències municipals, però cal saber que cal avançar cap aquest camí. La renda bàsica universal permetria que tothom es gestionés econòmicament i hem de pensar com solucionar això des del municipi"
Nani Valero, regidora de la Crida

Respecte a les altres dues qüestions, la competència depèn també d'altres administracions, com la Generalitat, el govern espanyol i fins i tot la Unió Europea, i això alenteix qualsevol acció.

"En molt poc marge de temps, ens hem trobat que Europa, qui feia una aportació del 30 per cent del lot que reparteix el Rebost Solidari, ha decidit que ja no aportarà aliments, sinó que farà una aportació econòmica. Encara ara no sabem com es concretaran les targetes-moneder i fins que no ho sapiguem, no sabrem com gestionar la resta de recursos

Eloi Cortés, regidor del PSC

"Estem d'acord que hi ha d'haver dues residències per gent gran, però en vista que s'allarguen els processos vitals, els pisos per a la gent gran són importants. Ja n'hi ha i hi ha prevista una altra promoció. Ens alegrem d'aquest procés"
Pere Farrés, regidor d'ERC

El tercer i últim debat serà dimecres que ve, 26 d'abril, i tractarà el projecte econòmic i urbanístic de la ciutat. El d'avui, ha omplert de gom a gom la seu de la Fundació Bosch i Cardellach i entre la setantena llarga de veïns hi havia un membre de l'espai Esquitx, una membre de l'Associació Centre-Mercat contra l'oci nocturn i Josep Massip, qui ha estat al capdavant de nombroses entitats com Creu Roja o el Panathlon.