L'historiador Esteve Deu recupera la història dels 59 sabadellencs deportats als camps nazis

Coincidint amb el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, que es celebra el 27 de gener, el Memorial Democràtic i l'Ajuntament de Sabadell homenatjaran els 59 sabadellencs deportats pel Tercer Reich, 40 dels quals van ser assassinats. L'artista alemany Günter Demnig va crear aquestes llambordes amb l'objectiu de recordar les víctimes del terror nazi i n'instal·larà 23. D'entre els 1300 sabadellencs i sabadellenques que van marxar a l'exili, en una població de 50.000 persones, la majoria van acabar als camps francesos. L'historiador Esteve Deu, ha comptabilitzat les persones que van passar per l'horror dels camps nazis, principalment a Mauthausen i el camp d'extermini de Gusen a Àustria. Ha buscat als arxius de Perpinyà i l'Arxiu Nacional de París sobre els republicans que van travessar la frontera. Entre els sabadellencs "molts van anar a parar a 3 camps de treballadors, Set Fonts, Bram i Gurs i en aquests camps també hi havia detinguts jueus, llavors alguns dels que van acabar als camps alemanys és molt possible que anessin amb expedicions jueves" ha explicat Deu "Al matí" de Ràdio Sabadell. 

Després de ser classificats per les autoritats franceses, la sort no va ser la mateixa per tothom. Sobretot pels refugiats considerats perillosos o els que van haver de tornar Espanya, expulsats pel govern gal. D'altres van treballar a França, Esteve de Deu té constància de presència de sabadellencs en 39 departaments francesos. Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial i les tropes de Hitler van ocupar França l'estiu de 1940 alguns d'aquests van enrolar-se a la resistència francesa. Esteve Deu té constància d'alguns casos: "Un va morir durant la resistència, un important dirigent del POUM, un militant de la CNT que havia estat capità de l'exèrcit republicà -aquest és un dels deportats als camps nazis i un dels supervivents- i llavors n'hi ha un que va fer la Guerra d'Espanya, va estar a la legió francesa, va fer la campanya de l'Àfrica durant la II GM i després va anar a fer la campanya d'Indoxina" ha revelat Deu. Entre els 59 sabadellencs deportats, 40 van sobreviure i van ser alliberats del camp de Mauthausen. Deu revela que "un dels supervivents que havia fet de cap del camp, el van matar els presos dos dies després que el camp fos alliberat".

En total hi ha més de 60.000 pedres stolpersteine repartides per 1.800 poblacions d'Alemanya, Polònia o Hongria entre altres països. A Catalunya actualment hi ha col·locades unes 70 llambordes en poblacions com Manresa, Igualada o Castellar del Vallès. Les llambordes que s'instal·laran a Sabadell es poden veure fins dissabte al Museu d'Història. Esteve de Deu ha descobert que "la major part dels Sabadellencs que van anar a parar als camps nazis eren gent que venia de l'exèrcit, per tan refugiats militars, pràcticament eren assalariats que havien nascut entre 1901 i 1920".

Recupera l'entrevista sencera a Esteve Deu:

L'acte institucional

Dissabte el mateix artista Gunter Denmig serà a la ciutat per instal·lar les 23 llambordes amb un recorregut que començarà a les 9 del matí a les Cases d'en Sangés i durarà tot el dia. A la una del migdia l'alcalde Maties Serracant i les regidores de cultura i Drets Civils, Montserrat Chacón i Míriam Ferràndiz celebraran un acte en record a les víctimes a la Casa Duran.