En directe: De 16:30 a 20:00
Sabadell en joc
A continuació:
De 20:00 a 22:00
En Joc
De 22:00 a 23:00
Fórmula Musical
Un dels habitatges de lloguer assequible a Francesc Layret | Arxiu Un dels habitatges de lloguer assequible a Francesc Layret | Arxiu
03.09.2024 11:07

El lloguer s'encareix en 226 euros en dues dècades

Segons les dades que ha posat damunt la taula l'anàlisi prèvia del Pla Local d'Habitatge, el preu del lloguer a Sabadell ha crescut en un 43% en els darrers 18 anys passant dels 522,5 euros als 748,6 a finals de 2023. Un increment que també es viu en el cas de la compravenda. Les dades assenyalen que el preu dels immobles ha pujat en un 45%, un increment que es concentra, sobretot, en l'obra nova (en prop d'un 65%) i dels immobles de segona mà (en un 40%). I, precisament, revertir aquestes dades és l'objectiu del Pla Local d'Habitatge, segons destaca l'Ajuntament.

 

"Un dels objectius del Pla és fer que l'habitatge sigui accessible i combatre l'increment de preus. Ho volem aconseguir amb la construcció d'habitatge públic, però també amb el tempteig i retracte o mobilitzant més sol"

Eloi Cortés, tinent d'alcaldessa i regidor d'Habitatge

 

El repte de construir habitatge públic


Un dels reptes que ha de respondre el Pla Local d'Habitatge és la necessitat de poder construir més immobles de protecció oficial i, per això, s'ha de "facilitar l'accés i agilitzar-ne la construcció". I un dels aspectes que han de complir les polítiques que es deriven del Pla és replantejar algunes de les obligacions existents.

 

"Hi ha l'obligació de construir aparcament i, a vegades, ens plantegem si és o no necessari haver de construir-ne de subterranis, perquè això encareix el preu del lloguer"

 

Els grans tenidors


Les dades prèvies del Pla Local d'Habitatge assenyalen que un 30% de l'habitatge en oferta de compravenda és de grans tenidors. Un 12% tenen llogaters i quasi un 8% estan ocupats. Pel que fa a les localitzacions, el nombre més gran d'immobles es troba a Can Puiggener i a Ca n'Oriac (un 15% en cada cas), a la Creu de Barberà (en un 12%) i Torre-Romeu (en un 10%). Uns barris on, a més, es concentren gran part dels habitatges ocupats de la ciutat.

 

"Són barris on s'han construït promocions històriques d'habitatge social a través de Vimusa o de l'Agència Catalana de l'Habitatge, però també on hi havia gran part dels immobles de les caixes que, ara, són de bancs i, per tant, de grans tenidors"