Lluís Carreras: "Antonio Hidalgo és el millor entrenador que pot tenir el Sabadell"

Vuit anys després d'ascendir amb el Centre d'Esports al futbol professional, l'entrenador d'aquell màgic dia a Éibar, Lluís Carreras, va ser el protagonista ahir d'una tertúlia futbolística que va compartir amb Genís Garcia, Axel Torres i Pere Figueras. Aprofitant la seva visita a la Nova Creu Alta, el de Sant Pol de Mar va atendre a Ràdio Sabadell per valorar el passat, el present i el futur del conjunt arlequinat sense obviar tampoc la seva carrera futbolística, incloent-hi la recent experiència a la lliga nipona:

Vuit anys han passat ja des de l'ascens d'Ipurúa. El temps passa ràpid però el record és inesborrable.

Els vuit anys han passat molt ràpid, i ho veig en els meus fills, però el record després que l'àrbitre xiulés el partit no es paga amb res. Va ser totalment merescut perquè la temporada no va ser tan fàcil com sembla i va ser la cirereta a un any en el qual no havíem de lluitar per pujar perquè havíem reduït el pressupost però els jugadors i l'afició van creure, i això és el que ens va fer ascendir.

Quin és el moment que recordes més?

Aquell xiulet perquè feia minuts que l'esperava. És un so que tinc gravat a la ment igual que la meva primera roda de premsa, a la qual vaig dir que treballaríem per fer gran el Sabadell i perquè els aficionats se sentissin orgullosos del seu equip. Penso que al final ho van sentir.

Aquesta temporada l'eufòria ha estat diferent. Fa vuit anys era per un ascens i aquest cop per una permanència. L'has anat seguint?

He estat en contacte amb gent del club i amb el propi Antonio Hidalgo. Al final la gent ha demostrat que està amb l'equip en tots els moments, quan es va assolir l'ascens i quan s'ha de salvar l'equip de no baixar a Tercera. Això demostra que és molt important que l'afició estigui amb els jugadors. 

Enguany hem viscut dos canvis d'entrenador i han acabat la temporada dos homes que coneixes molt bé com l'Antonio i el Juvenal. Quan els van contractar, els veies preparats? I ara, en perspectiva, quina valoració en fas?

Ho resumiré amb una frase, tant abans com a partir d'ara. Crec que l'Antonio és el millor entrenador que pot tenir en l'actualitat el Centre d'Esports Sabadell. Així de clar.

La teva última experiència ha estat al Sagan Tosu japonès. No ha anat com volies però deu haver estat una experiència molt diferent. Com la valores?

La valoro positivament a pesar d'haver durat poc. Tornaria a repetir. Segurament no al mateix equip però sí al mateix país. El xoc cultural és terrible, no tan sols futbolístic. L'adaptació no és gens fàcil però m'ha donat satisfaccions com retrobar-me amb jugadors com Fernando Torres, amb el qual vaig coincidir a l'Atlético, i sobretot amb el que per a mi és el millor jugador de la lliga del Japó, Isaac Cuenca. Feia molt de temps que no el veia i el feeling ha estat brutal. Tinc paraules d'ells dient-me que ha estat una llàstima que no m'hagin pogut ajudar per seguir allà i que em deuen molt. Per a mi, més enllà de títols, aquestes petites coses són les que fan que un entrenador se senti realitzat. 

Has assistit a l'última tertúlia arlequinada de la temporada. Tens una estima important pel club. Hidalgo està ben considerat i per sort el Sabadell ara no té aquest problema. Però et veus algun dia en el futur tornant al Sabadell? 

Antonio Hidalgo és el millor entrenador que pot tenir el Sabadell fa set jornades, ara i per a mi per al futur. En el futbol hi ha dues paraules que no es poden dir: sempre i mai. A vegades poden fallar. Jo sempre estaré a la disposició del Centre d'Esports quan calgui, però no ara, que Hidalgo és el millor entrenador que pot haver-hi.