Lluís Monge i Carles Bosch, contra l'enderroc de l'Artèxtil

Els regidors no adscrits de l'Ajuntament de Sabadell, Lluís Monge i Carles Bosch, denuncien la destrucció de la fàbrica Artèxtil de Covadonga. Segons els exsocialistes, el conveni signat entre l'administració local i Banc Sabadell suposa l'enderroc de bona part d'aquesta fàbrica, la última de la ciutat, a més de la construcció de pisos. Dos fets, diuen, que són molt perjudicials per la ciutat i pel barri. “Hem de mirar d'aturar-ho. Perdem l'última oportunitat de recuperar el Sabadell històric”, ha alertat Monge.

El projecte que s'està a punt d'executar preveu l'enderroc de part de les naus de l'Artèxtil per construir-hi 170 habitatges en blocs d'11 plantes d'alçada. Pels regidors no adscrits, això suposa un canvi en la fesomia del barri, format per cases baixes, a més d'un augment de vehicles circulant a la zona i un increment de nens en edat escolar en un barri amb pocs centres educatius. Però més enllà d'això, l'enderroc de l'Artèxtil suposa una pèrdua per la ciutat, segons Monge: “Ens estem jugant molt. Ens estem jugant la darrera fàbrica de Sabadell, que va donar sentit a una ciutat de la qual cada cop en queda menys”. En aquest sentit, Carles Bosch acusa l'actual govern municipal de fer una “mala negociació”, ja que podria haver intercanviat amb el banc terrenys de Can Gambús a canvi de salvar la fàbrica. Per tot plegat, els regidors no adcrits insten entitats com el Gremi de Fabricants, la Fundació Bosch i Cardellach o l'Associació de Veïns de Covadonga a mobilitzar-se per impedir el que consideren “una aberració”.

Des de l'Ajuntament, el tinent d'alcalde de Territori, Maties Serracant, ha recordat que aquest conveni es va signar durant el govern anterior, donant a la propietat uns drets que no deixen marge a l'administració per introduir canvis al projecte: “Aquest no és el nostre projecte. El conveni del 2007 ens fa ser esclaus d'aquella decisió que els dos regidors han anat votant els últims anys. Més enllà de criticar el conveni no ens queda marge per negociar el canvi”. En aquest sentit, Serracant ha qualificat de “temerari” entrar en les discusions que plantegen els regidors no adscrits perquè “no és fruit d'un procés de reflexió àmplia sobre el patrimoni, sobre la ciutat o sobre la capacitat econòmica de l'Ajuntament per fer front a aquestes transformacions urbanes”.