L'OSV tira d'originalitat i exotisme en un concert de valsos i danses marcat per una espectacular Sara Blanch

La Simfònica del Vallès ha fet, d'una cita tradicional del Nadal, un concert ple de sons i matisos.

L'Orquestra Simfònica del Vallès s'ha posat el públic a la butxaca en el tradicional festival de valsos i danses celebrat aquest cap de setmana per partida doble a La Faràndula. Una cita dirigida pel director nord-americà Arthur Post que, en la seva primera col·laboració amb l'OSV, ha demostrat una gran capacitat de connexió amb el públic.

El concert d'aquest diumenge s'ha estructurat en dues parts. La primera ha comptat amb un programa d'allò més versàtil i amb “un marcat accent internacional”, tal com l'ha qualificat el mateix director durant la seva benvinguda al públic. Els compositors Franz Von Suppé, els italians Respighi i Rossini, Albert Ketelbey o la música més festiva de Leroy Anderson han centrat l'inici de l'actuació en la qual, fins i tot, s'han pogut escoltar els dots vocals dels membres de la Simfònica en la peça En un mercat persa. La primera part del concert ha finalitzat amb un dels moments més divertits i exòtics del matí: el Tico Tico de Zequinha de Abreu. Un tema brasiler que ha fet moure, no només el públic, sinó els mateixos músics que s'han aixecat de les seves cadires per demostrar que no només tenen ritme a les mans.

I si la primera part ha estat una caixa de sorpreses, la segona no ha decebut. Un programa amb un caràcter més nadalenc basat en la família Strauss i que ha comptat amb la participació de la soprano tarragonina Sara Blanch. Amb una veu espectacular s'ha guanyat el públic des d'un primer moment. A més, s'ha posat a la pell de la nina mecànica de Song of Olympia dels Contes d'Hoffman de Jacques Offenbach. El públic també ha tingut l'oportunitat de cantar la nadala El noi de la mare de la mà de la mateixa soprano. Després del mític El Danubi Blau, una curiosa Marxa Radetzky amb arranjaments del YMCA dels Village People ha tancat un concert que, com els canelons de Nadal de la mare o de l'àvia, ja no tornaran fins l'any que ve.