Manel Cervantes, cap de servei de malalties infeccioses del Parc Taulí: “Hem fallat al no pensar que això s'estendria molt”

Les mesures de prevenció contra la pandèmia del coronavirus en el context hospitalari s'haurien d'haver pres molt abans. Ha fallat la previsió.

El cap de servei de malalties infeccioses del Parc Taulí, el doctor Manel Cervantes, fa autocrítica i assegura que “hem fallat al no pensar que això s'estendria molt”, ja que “tots vam pensar, quan va començar a baixar a la Xina” al principi, “que s'havien escapat uns quants casos i que havien fet uns petits brots”, en referència als primers casos coneguts a Mallorca, els Alps i a Canàries. “De cop, a Milà comencen a pujar, i només deu dies després, aquí”. Relata Cervantes que, arribats a aquest punt, “no teníem comprats els tests”.

A banda de no tenir tests en estoc, tampoc feien comptes d'haver de fer 100 proves diàries de detecció del Covid 19 com estan fent actualment al Taulí. El doctor Cervantes estima que el volum de gent infectada de manera lleu, és a dir, amb pocs símptomes o sense, és “entre cinc i deu vegades” superior a la dels casos coneguts.

La manca de tests, doncs, deixa molts casos per confirmar no detectats. Però aquest nombre d'infectats elevat “no és una mala notícia” perquè al fer el càlcul de la mortalitat “si només has detectat els casos greus, sembla que es mori molta gent, però si ho divideixes per quanta gent té el virus, acaba sortint un 1%”. Cervantes diu que aquest “no és un bon número, perquè són moltes persones, però no és el 10% que sembla que sigui ara”.

Cervantes creu que “entre el 2 i el 5% dels afectats no es recuperen” i moren. Però la gran majoria, no. El sanitari posa com a exemple, que “entre els majors de 90 anys, 4 de cada 5 se'n surten”. En canvi, el doctor sí que alerta que “les xifres són molt pitjors que les de la grip”, probablement fins a deu vegades majors, i cal sumar-hi que encara “no tenim al cos un historial de defensa” contra el coronavirus.

El doctor no considera que a la Xina hagin anat lents al moment de conèixer la malaltia. En un sol més van detectar el brot, el van associar al mercat de Wuhan, van trobar el virus i el van estudiar genèticament. Comparant amb altres pandèmies, el test per saber si algú està infectat “ha arribat molt ràpidament”, diu Cervantes. Per exemple, el de la SIDA va trigar 5 anys.

Encara però, no hi ha tractament de curació amb fàrmacs. Aquests només tenen un efecte parcial, i a més, molt pocs tenen estudis que els validin. El coronavirus tampoc té vacuna. Ara mateix, el més important és el suport respiratori amb ventiladors dels pacients que s'ofeguen.

D'aquesta primera experiència amb la pandèmia, Cervantes creu que es podran extreure alguns aprenentatges, com per exemple que “quan es descobreix que tenim molts casos, això ja fa dues setmanes que està circulant”. Ara també se sap que quan algú s'infecta, no cal anar a l'hospital si no es pateix pneumònia. L'afectat pot quedar-se aïllat a casa i fer-s'hi les proves.