Manel Cervantes es jubila

El metge més mediàtic de la ciutat, el doctor Manel Cervantes, s'ha jubilat aquest mes de febrer. Cara visible de la pandèmia, i veu de la raó en els moments més complicats, plega després de més de 40 anys treballant al Parc Taulí. L'any 1983 hi va entrar per treballar al servei d'Urgències i penja la bata havent arribat al càrrec més alt del seu departament: cap del Servei de Malalties Infeccioses.
 

La covid i la jubilació

El doctor Cervantes, de fet, s'havia de jubilar pocs dies abans que esclatés la pandèmia del coronavirus. L'arribada del virus, i la saturació de la primera onada, van fer que Cervantes s'hagués de quedar al Taulí un temps més. Mirant enrere, el doctor recorda aquella primera onada com un dels moments més durs que ha viscut.
 

"El més dur és que la gent, especialment la gent gran, es morien com a mosques i no s'ha de fer servir gaires paraules per deixar-ho més bonic"

Manel Cervantes

"La sida va ser molt pitjor que la covid"

Com a expert en malalties infeccioses, Cervantes també va viure, als anys 80, l'arribada de la sida. En l'entrevista, el doctor remarca que el coronavirus ha impactat més en el record de la societat perquè va arribar de cop, però que el virus de la sida va ser una pandèmia devastadora.
 

"Que gent jove, de la mateixa edat que els seus cuidadors, que els seus metges, que les seves infermeres es morissin sense remei en mesos a partir del diagnòstic va ser terrible. Primer, perquè no se sabia què era. Quan ja es va saber, perquè no hi havia eines per tractar-ho, quan van sortir els tractaments, perquè els primers tractaments a sobre feien molt mal, podien salvar la vida, però et deixaven fer caldo"

Manel Cervantes

La jubilació del doctor Cervantes

Finalment, la pandèmia s'ha calmat i el doctor Cervantes s'ha pogut jubilar. Bé, doctor no. "Jo soc el Manel, sense el doctor" afirma a l'entrevista de Ràdio Sabadell. Així doncs, el Manel Cervantes, apassionat de la medicina, què farà ara que té temps?
 

"Tenia una intenció, quan pensava en abstracte, amb la jubilació, que el dia que em jubilés seria "adeu, jo tinc altres coses a la vida, altres aficions, família", i la medicina s'ha acabat. Però jo crec que em va agafar cert vertigen de pensar que faria això i ara estic buscant una implicació parcial amb el Taulí"

Manel Cervantes

Així doncs, la vinculació amb l'hospital sabadellenc no s'acaba, i pel doctor, nascut a Nou Barris i resident a Sant Cugat, el Taulí sempre serà el seu centre de referència.
 

"Una de les grans satisfaccions que tinc quan em jubilo és que penso que si em poso malalt, que algun dia passarà, tindré companys que conec o no, perquè alguns ja són molt joves i ja quasi no els conec, que em podran atendre si necessito venir a l'hospital de la nostra ciutat"

Manel Cervantes