Maria Mercè Marçal i Felícia Fuster dialoguen a 'Tard, però no pas a deshora' en una única funció a tot Catalunya

Oportunitat única de conèixer el llegat poètic de Maria Mercè Marçal i Felícia Fuster, i la seva correspondència inèdita. La representació de l'espectacle anomenat 'Tard, però no pas a deshora' es farà al Teatre Principal el dilluns 7 a les vuit del vespre.

El dia de la setmana no és casual, ja que els dilluns, ara fa un grapat d'anys, el Teatre del Sol organitzava sessions de poesia a una hora similar, omplint l'aforament. Serà en el marc del Festival Sabadell Escena, i amb la direcció de Jordi Bosch i la interpretació de Cesca Piñón, Rosa Renom i Emma Vilarasau, acompanyades del Quartet Vivancos, que tocarà música de Beethoven. Precisament, Vilarasau i Renom creuen que s'hi tracten temes universals:

"Elles dues parlen de la vida. I la vida humana no ha canviat tant, el què ens passa, les pors, les insatisfaccions, preguntar-te perquè he arribat fins aquí, perquè no ho he canviat abans; són coses que ens passen ara, ens passaran demà i ens passen sempre. Són universals. Les llegeixes i no et semblen només d'una època determinada. Parlen del sexe, de l'amor, de la maternitat. Coses que encara existeixen".

El títol és una frase dels seus pròlegs, i pot fer referència al moment en què es van trobar, malgrat ser de generacions diferents. Va passar en el premi Carles Riba de l'any 1983. Fuster, nascuda l'any 1921, i Marçal el 1952. La seva fundació es va crear a Sabadell el 2008, tot i que ara es troba a la Biblioteca de Catalunya. S'hi copsa l'amistat entre dues dones que s'estimulaven el talent mútuament. Hi surten poemes d'imatges fortes, entrellaçant veus i les coneixences de les actrius. Només es podrà veure aquest dia, perquè cap altre escenari català ha mostrat interès a representar-lo. L'acte s'emmarca en la Capital de la Cultura Catalana 2024, i rep el suport de les respectives fundacions de les poetesses i la Institució de les Lletres Catalanes.