Max Gigling, consultor: "Cal assegurar la tinença indefinida del pis de lloguer a l'inquilí"

Cal assegurar la tinença indefinida del pis de lloguer al seu inquilí, per a que aquest s'estabilitzi i no visqui a cavall dels canvis del mercat. Aquesta és una de les mesures que està funcionant a països europeus com ara França i Alemanya, i que suposa un mètode de contenció contra la bombolla del preu del lloguer. Així ho assegura el consultor sènior en investigació social aplicada i habitatge, Max Gigling, que aquest dijous a la tarda ha participat en una xerrada sobre l'habitatge de lloguer al Centre Cívic de Can Rull.

El lloguer a Sabadell ha augmentat el seu preu un 5,6% en l'últim any. El cert és que no hi ha gaires habitatges disponibles en oferta de lloguer, i menys encara en la franja baixa dels preus del mercat. Max Gigling alerta que aquesta situació no és desconeguda a casa nostra. De fet, ja la vam viure "l'any 2007, quan la gent ja no podia comprar, hi havia uns lloguers enormes i una oferta reduïda". La dependència de la oferta d'habitatges de lloguer del mercat privat fa que aquesta situació no pugui canviar ara mateix, a curt termini. I d'aquesta manera, va al sistema de lloguer només qui no pot comprar i "el problema és que el lloguer no és atractiu per a les llars, menys per les que no es poden permetre comprar. Per tant, el mercat de lloguer és un mercat residual on està la gent que no aconseguirà una hipoteca, i que per tant, degut als seus baixos ingressos, tindrà més probabilitats de fer un impagament del lloguer".

Gigling diu que ara mateix el més sensat és comprar-se un habitatge, enlloc de llogar-lo. Per revertir aquesta situació, la mesura estrella que faria falta és augmentar el mercat públic de lloguer. De fet, l'última Llei d'Arrendaments Urbans, la LAU, semblava que perseguia aquesta finalitat, però no ha obtingut els resultats previstos. El govern espanyol ha assegurat aquesta mateixa setmana que està buscant eines per fer front a la bombolla de lloguer, però en canvi, descarta mesures com ara fixar preus màxims al lloguer per limitar el mercat.

En canvi, a Alemanya s'aplica una mesura reguladora del mercat de lloguer que funciona "medint la renda mitjana i fixar aquesta renda mitjana com a augment màxim dels lloguers. És a dir, un mecanisme que té en compte els preus del mercat, però que en frena moltíssim l'evolució, tant les variacions ràpides com l'augment a llarg termini". Això fa que al mercat de l'habitatge alemany, el lloguer representi un 50% del total. Una dada molt curiosa, si tenim en compte que el propietari de l'habitatge està menys protegit de l'inquilí que a casa nostra. A Alemanya el contracte de lloguer és indefinit. I a França, es renova forçosament per triennis mentre no hi hagi rebuts impagats. D'aquesta manera, l'inquilí té la seguretat de poder apostar per un lloguer a llarg termini. Per tant, el que cal no són contractes de 3 anys de durada, ni de 5 anys, sinó contractes indefinits.