En directe: De 0:00 a 07:00
Fórmula Musical
A continuació:
De 09:00 a 09:30
Fes ta Festa
De 09:30 a 13:30
Fórmula Musical
Es fracàs escolar és més freqüent entre alumnes de segona generació d'immigrants | Cedida Es fracàs escolar és més freqüent entre alumnes de segona generació d'immigrants | Cedida
18.07.2018 12:33 Núria García

Més fracàs escolar entre alumnes nascuts aquí, però amb pares estrangers

La taxa de fracàs escolar entre els alumnes de segona generació d'immigrants, és a dir, nascuts aquí, però amb pares estrangers, és set punts més alta (17,3 %) que la registrada en alumnes autòctons (10,3 %); una xifra que s'enfila fins al 30 per cent quan els menors han vingut de fora i s'han incorporat al sistema educatiu amb set anys o més. Així ho revela un estudi del Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), elaborat pels investigadors Andreu Domingo i Jordi Bayona, i que s'acaba de publicar a la revista Perspectives Demogràfiques. L'informe pren com a base les estadístiques del Departament d'Ensenyament, que indiquen que tres de cada deu alumnes eren de segona generació o amb un progenitor d'aquí i un altre de fora el curs 2015-2016.

Els alumnes de l'anomenada segona generació d'immigrants tenen més probabilitat d'abandonar els estudis sense haver obtingut el títol d'ESO i, entre aquests, els estudiants originaris del continent africà es troben a la cua, amb un 19 per cent de casos de fracàs escolar. En una entrevista al Notícies Matí de Ràdio Sabadell, Jordi Bayona, del Centre d'Estudis Demogràfics, ho ha atribuït a diversos factors. D'una banda, perquè la formació d'aquests menors pot ser intermitent, ja que moltes famílies van i tornen al seu país d'origen i això pot perjudicar una formació continuada. De l'altra, les dificultats econòmiques que trevessen moltes d'aquestes famílies. "Tot i no disposar de dades, això el que ens mostra és el menor poder econòmic d'aquestes famílies i el menor nivell d'estudis dels progenitors. Això justificaria en bona part aquestes diferències", ha assenyalat.

De la mateixa manera, l'estudi universitari apunta que la diferència entre uns alumnes i altres (l'índex de fracàs escolar en nens autòctons és del 10 per cent) és "insostenible". Per aquesta raó, l'investigador Jordi Bayona demana polítiques específiques per a aquesta franja de població, més enllà de les lingüístiques, ja que aquestes competències se suposa que ja les han adquirit perquè són dins del sistema educatiu des dels tres anys. "Cal visibilitzar i tenir dades d'aquests alumnes i fer polítiques concretes adreçades a aquest col·lectiu com ara de reforç escolar", comenta. Malgrat que la situació és preocupant i podria portar a una fractura social si aquestes dades es mantenen, Bayona assegura que "encara hi ha temps per redreçar la situació" i lluitar contra el fracàs escolar d'aquests menors.