En directe: De 02:30 a 04:30
Connectats
A continuació:
De 04:30 a 07:00
Al Matí
De 07:00 a 08:00
Amunt el teló
Cua de votants a les eleccions municipals de 2019 | Roger Benet Cua de votants a les eleccions municipals de 2019 | Roger Benet
14.11.2022 12:17 Pere Gallifa

Només un 10% de la població migrant participa en les eleccions municipals

Només un de cada quatre migrants estan citats a les eleccions municipals de 2023. Són els ciutadans de la Unió Europea i dels països que tenen reciprocitat amb l'estat espanyol. En total, només es permet a "39 nacionalitats", entre les quals no hi ha, per exemple, la majoritària a Sabadell, la marroquina. De fet, de les 10 nacionalitats estrangeres més comunes a la ciutat, només ho poden fer la meitat.

A més, els estrangers s'han d'inscriure al cens de l'ajuntament. Els ciutadans europeus ja ho poden fer (i els valdrà per a la resta d'eleccions municipals), mentre que els d'altres nacionalitats s'hauran de registrar a partir de l'1 de desembre i només els servirà per als comicis de l'any vinent.

Per tot plegat, segons les dades que ha exposat Massoud Sharifi, investigador del CER Migracions i professor de Sociologia de la UAB, a El Cafè de la Ràdio, només un 10% dels estrangers exerceixen el seu dret a vot a les municipals. Des del seu punt de vista, això demostra que hi ha "un dèficit democràtic" i genera "frustració" entre la població migrant.
 

"Els migrants haurien de participar en els afers públics i en les decisions que tenen un impacte directe amb la seva vida, però això és pràcticament impossible sense tenir la nacionalitat. Això genera frustració"

"Aquesta població no se sent representada i tindrà conseqüències al seu nivell d'integració a la societat. Això no vol dir que no participin, hi ha altres formes de participació i representació [informal] on estan implicats, però pel que fa a la representació estàndard i legal hi ha un dèficit clar"


A més, Sharifi també apunta que des de 2011 hi ha "una disminució de la participació" política dels migrants, una situació que provoca el desinterès dels partits polítics per atendre les seves necessitats.
 

"Aquesta disminució de la participació, que les estadístiques demostren des del 2011, això genera que els partits polítics tampoc inverteixin molt en l'espai de la immigració"


Sharifi apunta que la llei espanyola és "més oberta" que a França o Alemanya, però més restrictiva que a la Gran Bretanya o als països nòrdics.


Aquí podeu recuperar l'entrevista amb el sociòleg Massoud Sharifi: