Oficial: Aleix Coch no segueix al Centre d'Esports Sabadell després de cinc temporades

S'han complert els pronòstics més pessimistes i es tanca un cicle a la Nova Creu Alta. Tant el Centre d'Esports Sabadell com Aleix Coch han fet oficial a les vuit del vespre que separen els seus camins després de cinc temporades. Tot i valorar en tot moment la proposta del club, l'acord entre totes dues parts mai havia estat pròxim i el central tarragoní tenia sobre la taula ofertes molt sucoses del grup 1 de la Primera Federació. Tot fa indicar, de fet, que acabarà jugant al Fuenlabrada. Des de l'àrea esportiva del Sabadell confiaven en el factor emocional per seduir-lo i l'oferta, en el context pressupostari actual, l'hauria convertit en el més ben pagat de la plantilla —sense comptar contractes heretats—, però tampoc amagaven que es tractava d'una operació molt difícil davant de projectes més atractius.

La història d'Aleix Coch al Sabadell s'escriu amb lletres daurades. 124 partits oficials i 13 gols amb la samarreta arlequinada, una xifra d'una altra dimensió per a un defensa. De fet, la temporada 2018-19 va acabar com a màxim realitzador de l'equip amb sis dianes... tot i jugar només la primera volta. La greu lesió de genoll provocada per un rival de l'Olot a la Nova Creu Alta va ser un dels factors que poden explicar com el Sabadell gairebé acaba a Tercera. Amb Antonio Hidalgo, Coch va esdevenir en el principal líder de la defensa de tres centrals. Inoblidable serà el gol de cap, portant el seu físic al límit, que va iniciar la remuntada a Marbella contra el Barcelona 'B'. L'any a Segona, amb diferents problemes físics, no va gaudir de massa continuïtat, però a Primera RFEF es va tornar a reivindicar ja amb el braçalet de capità i gairebé 3.000 minuts jugats. Un mur impenetrable que ara s'ha acomiadat.
 

"Estimat CE Sabadell FC, ha arribat el moment de separar els nostres camins.

Agraïment al president, Bruno (Batlle), consell d'administració, empleats del club, direcció esportiva, tots els que han format part dels diferents equips mèdics i tècnics, menció especial al gran Bransu i sobretot als companys de vestidor.

Marxo orgullós d'haver pogut defensar l'arlequinada durant cinc temporades d'autèntic infart. Una salvació a l'última jornada de lliga a Olot, un ascens amb gol inclòs a Marbella, el somni de la Segona Divisió amb un descens final i, fins i tot, portar el braçalet que tants bons jugadors i mites han dut.

Personalment, durant aquest temps he tingut moments molt durs. Una triada just el dia de Reis l'any 2019 em va apartar del camp durant sis mesos, tenint l'oportunitat de valorar petits detalls dels quals abans no era conscient. I moments meravellosos amb el naixement de les meves filles. Elles només han viscut el sentiment arlequinat, han cantat els gols a la Nova Creu Alta amb l'arlequinada posada.

A vosaltres arlequinats, és un moment trist per a mi i la meva família. Deixem la que ha sigut casa nostra, on m'he sentit respectat, valorat i sobretot molt estimat. Espero que respecteu la nostra decisió encara que alguns no la comparteixin. Ho he donat tot per un escut que ens ha marcat de per vida i que trobarem a faltar. Vosaltres sou el suport del club i, si em permeteu, només us demanaré que l'agafeu fort de la mà i no el deixeu anar mai"

Eternament HONOR! 💪🏻⚽️ pic.twitter.com/9QMaZeN6aT

— Aleix Coch (@AleixCoch4) July 28, 2022