En directe: De 09:30 a 14:00
Fórmula Musical
A continuació:
De 14:00 a 15:00
Notícies en Xarxa
De 15:00 a 16:00
Fórmula Musical
Domènech, a l'Hotel Suís d'avui | Pau Vituri Domènech, a l'Hotel Suís d'avui | Pau Vituri
23.04.2019 19:49 Pau Vituri

Olga Domènech: "La retirada comença a ser una opció però primer ho he de parlar amb el Club"

La va aixecar el 2011. Va repetir dos anys seguits, 2013 i 2014. El 2016 novament va sortir a la fotografia a Can Llong. I dissabte, Olga Domènech va ser l'encarregada d'alçar al cel de Sabadell la cinquena Eurolliga de waterpolo femení de la història del Club Natació Sabadell. L'última? Només la gran capitana de l'Astralpool ho sap. En una entrevista a l'Hotel Suís, ha deixat totes les portes obertes encara amb l'èxtasi al cos de l'èpica remuntada contra l'Olympiacos.

Una final espectacular...

Portàvem dos anys quedant-nos a les portes d'emportar-nos la cinquena i els últims cinc minuts van ser espectaculars. Un cop més l'equip demostra que ens continua agradant guanyar i en aquests cinc minuts vam demostrar que la fam de guanyar no l'hem perdut. La capacitat de superació i creure en nosaltres encara hi és.

Aquest tipus de final no l'havíem viscut...

No ho he vist a cap partit de waterpolo, ja sigui masculí o femení. Poder-ho fer a casa i a favor nostre... perquè això et passa en contra i et quedes amb la sensació d'haver perdut tu la final.

Què ha fet l'Olga en aquestes hores posteriors?

Intentar pair-ho. Al principi tot van ser celebracions amb els familiars, amb la gent del Club, amb els nens i les companyes. Ara tenim descans fins dilluns i avui hem tornat totes a la rutina amb estudis i feina.

El penal aturat per la Laura Ester ho va canviar tot...

Amb el primer gol de la Judith (Forca), després el de la Mati (Ortiz) i l'aturada de la Laura (Ester) ens vam mirar a la cara i vam veure que ho podíem aconseguir, que teníem temps i havíem d'anar a per totes.

Hi ha algun moment que vas pensar que estava perdut?

Jo crec que totes les jugadores, igual que ho va pensar tothom, vam pensar que quan quedaven cinc minuts i anàvem tres per darrere, contra un equip com l'Olympiacos, era molt complicat que no ens vinguessin les presses. El 99% de vegades surt malament.

A més veníem amb el record de les dues tandes de penals a Kirishi...

Una de les frases típiques que es deien els dies previs és que aquest cop no se'ns podia escapar. No volíem ni pensar en penals, només volíem guanyar el partit.

Hi havia pressió pel fet de jugar-la a Can Llong?

Ho pots veure com una pressió però és un regal poder fer un espectacle com una Final Four, amb equips de tanta qualitat. Això fa gran el nostre esport i més sent noies. El fet de poder guanyar-la ens omple d'orgull.

Vas tenir un record amb la Pili Peña...

Ha format part de la millor època d'aquest Sabadell i és de les meves millors amigues. Amb l'equip, vam decidir que li volíem donar la seva part de protagonisme.

Aquest equip té límits?

Jo crec que no hi ha sostre. Si el bloc principal es manté i es continua fent treball de base amb aquestes generacions que vénen, més les petites ajudes dels fitxatges, aquest equip pot donar guerra molts anys.

Si t'ho diuen fa una dècada...

No m'ho crec. Si abans l'objectiu era intentar passar de quarts! Ara l'objectiu principal del Club és guanyar una Champions.

És més especial que la resta?

Totes són especials però aquesta sí que és veritat que arriba en un moment en què em començo a plantejar que potser és l'última.

Ho tens decidit?

Quan arribes a una certa edat, et planteges tot i fins aquest any no m'havia plantejat la retirada. Aquest any comença a ser una opció. Primer haig de parlar amb el Club i amb el David (Palma). Si puc continuar? No ho sé encara.