En directe: De 10:00 a 11:00
L’hora lúdica
A continuació:
De 11:00 a 12:00
La caverna galàctica (R)
De 12:00 a 13:00
Fils de ciutat
Piñol, al programa d'avui | Roger Benet Piñol, al programa d'avui | Roger Benet
30.05.2019 18:39

Pep Piñol, capità del Sabadell Nord: "Quan tens un nen, el futbol ja no és una prioritat"

Amb 35 anys, Josep Piñol es retira del futbol territorial. El capità del Sabadell Nord se'n va per la porta gran, amb l'equip salvat a Primera Catalana en el seu primer any a la categoria. Ell, després de 12 temporades al Municipal de Ca n'Oriac, ja és una llegenda del club. Forjat a diferents conjunts del futbol formatiu sabadellenc i de la comarca, ha desenvolupat gairebé tota la seva carrera com a 'amateur' al Sabadell Nord, a excepció de dues etapes al Vic i al Canovelles. Tothom qui el coneix en parla meravelles i destaca els seus valors com a company. Avui ho hem pogut comprovar a l'Hotel Suís:
 

T'hauràs fet un fart de contestar missatges aquests dies...

Estic molt content perquè la gent es recorda molt de mi i ja s'ha acabat una etapa.

En quin moment decideixes penjar les botes?

Fa dos o tres anys que la idea ja em rondava pel cap. Ma mare ja em deia que plegués perquè em començava a fer gran i a tenir família. Jo anava seguint, m'agrada molt el futbol i estava molt bé allà a dalt. Vam fer un any molt bo pujant a Primera Catalana i no podia deixar-ho. A mitja temporada vaig ser pare i em costava molt compaginar el futbol amb el treball i la vida familiar. Els divendres arribava a entrenar tremolant.

En quina mesura canvia la percepció quan un és pare?

El futbol ja no és una prioritat. Costa acceptar-ho però quan veus el teu nen i riu... és el més important. Hi ha coses que passen a un segon marge.

Marxes per la porta gran...

Diuen que una retirada a temps és una victòria. No puc estar més content d'haver deixat l'equip on està. Penso que hem tocat sostre. He estat molt ben acompanyat en aquesta etapa i estic molt agraït, hi ha un ambient molt maco, de gent humil que treballa desinteressadament pel club.

Com deia el Quico Díaz, s'ha gaudit més aquesta temporada que la de l'ascens?

L'he gaudit molt perquè és una cosa molt difícil d'aconseguir per a un club com el Sabadell Nord. L'ascens és una gran satisfacció i perds gairebé els papers, però penso que el que més costa és que el club hagi mantingut un nivell mitjà alt. La salvació és molt important.

El Sabadell Nord sempre havia estat, en els darrers anys, un equip de Segona Catalana...

El Sabadell Nord va tenir dos anys bastant bons després de la fusió, però a la vegada va ser una època dolenta perquè vam baixar dos cops de categoria. De mica en mica, ens vam anar instal·lant a Segona Catalana i l'equip es va fer un nom. Molts jugadors han anat venint i han aportat molt al club. La gent del club és molt futbolera, molt sana i tot això suma.

Té recorregut aquest projecte?

És un recorregut molt difícil. L'exigència és alta i costa mantenir això, però ho tinc clar: els jugadors faran el que es proposin. Jo seguiré animant, ja sabeu que sóc molt passional i sempre em diuen que em transformo.

Vas començar al Llorençà jugant contra nens dos o tres anys més grans que tu...

Vaig sortir de Sant Llorenç i vam venir a Ca n'Oriac, per això el meu pare sempre ha estat un aficionat del Sabadell Nord. Li dec molt perquè sempre va estar per mi i m'acompanyava als entrenaments. Després vaig anar al Mercantil, al Sabadell, al cadet 'B' del San Julián jugant amb el juvenil de Preferent, i d'allà a la Damm i acabant l'etapa de juvenil al Mercantil.

Fas el salt d''amateur' al Vic i arriba la primera etapa al Sabadell Nord...

Recordo aquella etapa molt bonica amb els jugadors que hi havia. Aquell grup és el que va començar a aixecar l'equip.

I ara passaràs el braçalet al Kevin del Corral...

Aquesta és l'última generació que ha vingut al Sabadell Nord i no és que siguin bones persones, sinó el següent. Ens ha deixat de pedra la seva evolució. Un exemple: jo entreno de parella amb el Marc Martí i mira, m'ha tret el lloc. I del Kevin... els valors que té, el que hem après junts... és l'home que ha d'agafar el braçalet. Humil, responsable, treballador... ho té tot.

Els teus germans Lluís i Francesc han tingut un paper cabdal...

Amb el meu germà Lluís sempre jugava, que té dos anys més. És de les millors persones que et pots trobar. La segona etapa, en gran part, la culpa és del meu germà Francesc, que era l'entrenador. Els hi he de donar les gràcies per haver pogut arribar fins aquí.