El Sabadell, amb vuit jugadors: quantes vegades ha passat?

El Sabadell va quedar-se ahir amb vuit jugadors al Narcís Sala per les expulsions de Rubén Martínez, Albert Orriols i Ton Ripoll. Amb el jugador del filial Pol Marín 'Júnior' sobre el camp, fins i tot es va fregar l'alineació indeguda: una vermella més hauria deixat els arlequinats sense els efectius mínims de la primera plantilla. 

▶ La @uesantandreu assalta el liderat de #SegonaRFEF després d'imposar-se (2-1) al @CESabadell en el duel per la primera posició

⚽⚽ Sergi Serrano, Gorriti
⚽@Miguelete09

📺💻📱📡Un partit que heu pogut seguir a @laxarxames !#2RFEF3 #futbolcat pic.twitter.com/vDHRnAtJ25

— Esports en Xarxa (@esportsenxarxa) October 13, 2024

Aquest fet, però, no és novedós en la centenària història arlequinada. De fet, s'ha produït en vuit ocasions més en partits oficials, quatre de les quals en lliga (i mai a la mateixa categoria). Entre aquests precedents sobresurten dos perquè directament el Sabadell es va quedar amb set: a Elx el 1998 i a Gijon el 1934. A més, com ahir, els cinc primers van ser fora de casa, però els tres darrers eren a la Nova Creu Alta.

Sabadell 0-0 Marbella (2009)

L'últim cop va ser a la Copa i amb l'exarlequinat José Luis Montes com a tècnic del Marbella. El conjunt entrenat per Ramon Moya venia d'eliminar el Monzón a la primera eliminatòria i va resistir amb tres homes menys fins a la tanda de penals, però va acabar claudicant per 1-3 a les penes màximes.
 

Sabadell 2-1 Manresa (2007)

Només dos anys abans, el propi Ramon Moya ja havia viscut l'experiència de quedar-se amb vuit jugant de local. I tampoc va perdre. El contrari: va guanyar amb els gols d'Iván Villanova i Roberto Morales. Aquell partit és recordat perquè Paco Valera va ser expulsat als 10 segons d'entrar al terreny de joc.

Sabadell 0-2 Espanyol 'B' (2004)

Amb Joan Francesc Ferrer 'Rubi' com a tècnic arlequinat, el Sabadell va perdre 0-2 l'anada de l'eliminatòria contra l'Espanyol 'B' amb els gols de Joan Tomàs i Pablo Rey. Aquell dia van jugar al conjunt perico l'exarlequinat Roberto Camacho i també Miki Martínez, Toni Lao i Àngel Martínez, que lluirien l'arlequinada més tard. La curiositat és que 15 dies més tard el Sabadell remuntaria l'eliminatòria guanyant per 1-4 a Sant Adrià contra l'equip entrenat aleshores per Ángel Pedraza.

Girona 4-1 Sabadell (2000)

Gaizka Saizar va avançar el Sabadell als 6' a Montilivi però després de l'empat de Jose Embela (pare de l'exporter del Sabadell 'B' Aitor Embela) va arribar el festival: tres vermelles i un penal al 56' que va aturar Garikoitz Basauri tot i acabar després amb gol de Grabulosa.

Elche 2-0 Sabadell (1998)

Col·legiat de Primera Divisió entre el 2002 i el 2011, Rubinos Pérez va ser un clàssic a les designacions arbitrals de finals de segle i principis del present. Com també ho era el seu ritme d'expulsions: va mostrar un total de 157 en partits oficials, amb una mitjana de gairebé 0,6 per enfrontament. L'equip de Paco García Llamas va patir al Martínez Valero aquesta mà del madrileny que anava ràpid a la butxaca, ja que els arlequinats van quedar-se amb set aquell dia i el gol de la sentència il·licitana, de Huegún, no va arribar fins al 97'.
 

Terrassa 1-1 Sabadell (1995)

En un derbi de Copa Catalunya, el Terrassa de Jordi Gonzalvo no va ser capaç de guanyar al Sabadell de José Luis Romero tot i jugar gairebé tota la segona part amb tres jugadors més a l'Olímpic. Pedro Mengual va fer el gol arlequinat abans de ser el tercer sabadellenc que veia la vermella. Aquell és l'únic partit que va jugar amb el primer equip Josep Manel Edjogo, germà gran de Juvenal i Alberto.
 

Athletic Club 4-2 Sabadell (1986)

Rubinos Pérez era tan clàssic com Pajares Paz. L'extremeny va xiular a Primera del 1986 al 1995. Per a la posteritat quedarà que les primeres vermelles que va mostrar a l'elit van ser les tres al Sabadell d'aquella tarda a San Mamés. Fins i tot els Lutgarda's Friends el van citar en una cançó. Els bascos van posar-se 4-0 al descans. A la segona, Hicks va fer el primer i Perico Alonso el segon, ja amb 10. Després vindrien les vermelles de Costa i del mateix Perico per a l'equip dirigit per Pedro Mari Uribarri.
 

Sporting 4-3 Sabadell (1934)

El Sabadell empatava al Molinón 3-3 quan el col·legiat -ja amb algun precedent polèmic contra altres equips catalans- va assenyalar penal favorable als asturians. En les protestes arlequinades, Campo va expulsar a tres jugadors arlequinats d'una tacada. El porter Fournier va aturar la pena màxima de Pin, però el mateix jugador de l'Sporting va aprofitar el refús per fer el definitiu 4-3 a falta de cinc minuts. Tres minuts més tard encara marxaria abans d'hora als vestidors el mític Gràcia.