Què diu l'informe de l'historiador Josep Abad sobre el nomenclàtor?

L'informe-balanç del nomenclàtor als carrers de Sabadell ha centrat la polèmica de les últimes hores a la ciutat. En el document, l'historiador sabadellenc, Josep Abad, aporta una nova mirada sobre els noms dels carrers de la ciutat. El text es va lliurar a finals del mes de juny a la Comissió del Nomenclàtor i la regidora de cultura, Montserrat Chacón, ha explicat a Ràdio Sabadell que es va explicar que era una primera eina de treball i que, en cap cas, era vinculant.

El text ofereix una radiografia dels carrers de Sabadell i recull dos informes previs que ja s'havien realitzat – com per exemple el que es va fer l'any 1983. El document inclou reflexions sobre el paper del nomenclàtor i també assenyala a la recuperació d'alguns noms que podrien ser adients. Abad assenyala, per exemple, que "Sabadell compta amb noms de carrers que representen mites de la història espanyolista; en especial pertanyents a la guerra del Francès, conqueridors o militars que han reprimit Sabadell i Catalunya". Per combatre a aquesta realitat, proposa adequar-lo a la realitat sabadellenca, catalana i mundial i "desfer-se d'un nomenclàtor que era una eina de propaganda franquista i castellanista-espanyolista".

Un dels punts més polèmics de l'informe han estat les valoracions d'alguns personatges històrics que donen noms a carrers de la ciutat. Han generat especial controvèrsia les denúncies d'anticatalanisme de l'escriptor Antonio Machado. De fet, alguns mitjans de comunicació han denunciat la voluntat de retirar el nom del carrer de la plaça d'Antonio Machado, cosa que va fer reaccionar al govern assegurant que aquesta no és la postura de l'executiu de Maties Serracant.

El text, també es refereix a altres personatges, com Francisco de Quevedo, de qui denuncia el seu rebuig pels catalans o de Dolors Ibárruri, la Pasionaria. En aquest cas, Abad repassa alguns dels seus discursos i es planteja si és una persona prou ètica per a dedicar-li un carrer.

Abad centra l'estudi en carrers que estan dedicats a personatges, topònims o episodis històrics que cal revisar. En aquest cas, els divideix en diferents temàtiques com els mites de la historiografia espanyolista, de la guerra del francès, de la reconquesta, els negrers, de carrers lligats al passat colonial o fabricants i grans propietaris entre d'altres. Pel que fa al model pseudo-cultural franquista, l'historiador sabadellenc fa la següent reflexió sobre els noms dels barris de Campoamor, Espronceda o Cifuentes.

Finalment, l'historiador sabadellenc fa algunes propostes de personatges o fets històrics que es podrien incloure dins d'aquest nomenclàtor. D'una banda, assenyala a algunes dones, per combatre el fet que només un 10 per cent dels carrers de Sabadell estan dedicats a personatges femenins. Així, per exemple, assenyala a Ermessenda de Carcassona, Joana Raspall, Muriel Casals o Rosa Sensat. També considera que caldria dedicar espais a personatges sabadellencs com Joan Oliver o Xavier Vinader. Finalment, mira cap a noms més universals com Josep Trueta, Albert Einstein o Isaac Newton.