En directe: De 10:00 a 11:00
La Caverna Galàctica (R)
A continuació:
De 11:00 a 11:30
L’hora del conte
De 11:30 a 12:00
Això va de sèrie
Els regidors del primer govern post-franquista amb alguns regidors de l'Ajuntament a Els regidors del primer govern post-franquista amb alguns regidors de l'Ajuntament actual | Ajuntament de Sabadell
30.01.2019 21:36

Reconeixement i agraïment als exregidors sabadellencs en l'acte de presentació de l'exposició "Abril de 1979. 40 anys d'ajuntaments democràtics"

Regidors de l'actual govern i regidors del primer govern municipal post franquista s'han reunit aquest vespre per celebrar la inauguració de l'exposició "Abril de 1979. 40 anys d'ajuntaments democràtics "al Casal Pere Quart.

En l'acte, presentat per la periodista Núria Garcia, tres regidors d'aquell primer consistori han explicat les seves visions de com van ser aquells anys del primer govern de la democràcia. Tots tres han coincidit en què la població, els sabadellencs però també a la resta del país, tothom tenia moltes ganes de reconstruir les ciutats i els pobles.

El primer a parlar ha sigut Marc Batlle, exregidor de Convergència al consistori sabadellenc de l'any 1979. Batlle ha assegurat que aquells que van entrar a l'Ajuntament com a regidors en aquelles primeres eleccions post franquistes eren uns "pipiolos" i que de mica en mica, a base de xerrades i de dies, van anar agafant més experiència en el càrrec. L'exregidor ha explicat com va viure aquell primer mandat des de l'oposició, amb el PSUC i el PSC en el govern. Ha explicat que, quan es van començar a apropar les eleccions de l'any 83, els va tocar "rebre" a Convergència, després que aquestes dues forces no s'acabessin d'entendre després de 4 anys governant conjuntament.


Oriol Civil, exregidor del PSC, en el seu parlament, ha volgut remarcar la importància de treballar conjuntament entre tots els regidors. Ha assegurat, que, encara que es tractessin de partits polítics diferents, d'aquella època a l'Ajuntament només en recorda "el bon rollo gener que hi havia". També ha volgut remarcar que la feina aconseguida no va ser fruit només d'una sola persona, sinó d'una ciutadania i d'unes entitats que estaven disposades a treballar conjuntament per tirar endavant la ciutat. Civil però, ha volgut fer una reflexió als dirigents actuals presents a la sala: "en aquell moment sabíem el que volíem, sabíem allà on anàvem. Ara, jo penso amb els regidors actuals, i el món ha canviat, de 3 o 4 grups han passat a molts, per tant la dificultat de pactar, de trobar línies comunes ha crescut".

Ramon Álvarez, exregidor del PSUC, ha fet una reflexió al voltant del seu temps al mandat. Ha volgut començar el seu parlament assegurant que aquell "3 d'abril va ser la culminació de tota una revolta". Álvarez ha explicat que al govern es van trobar amb una ciutat sense cap mena de pla de mobilitat, on l'únic carrer asfaltat era l'Eix Macià i on els taxistes, no et portaven fins a Torre-Romeu per por que el cotxe no hi pogués travessar aquells camins de sorra. L'exregidor també ha volgut remarcar la importància que va tenir, i que hauria de tenir, la relació entre l'Ajuntament i la seva ciutadania, recalcant que, durant l'any 1979, el consistori i els sabadellencs es van unir en vaga per reclamar millores en l'educació. Álvarez també ha repassat les dificultats que van patir des del govern per la falta de finançament local i ha assegurat que van haver de fer servir "imaginació" per poder tirar endavant polítiques de ciutat com ara la matriculació escolar.

Per la seva banda, l'alcalde de Sabadell ha volgut recalcar que aquesta no és una exposició qualsevol, sinó que és un "reconeixement de la valentia" a tots aquells regidors i regidores que van agafar les regnes d'aquell primer mandat. Maties Serracant però també ha volgut fer una reflexió sobre la responsabilitat de tots els regidors però també, de tots els alcaldables de les pròximes eleccions municipals: "Crec que tothom qui assumeix la responsabilitat d'exercir com a càrrec electe en un Ajuntament ha de tenir-ho clar i més en aquest moment, que és un moment també exigent democràticament pel país i per les institucions que la representem".

La mostra es pot veure a la planta baixa del Casal Pere Quart.