Yeray Sabariego es retira: "El Sabadell em va fer complir somnis inimaginables"
El badienc Yeray Sabariego va penjar diumenge les botes als 31 anys. Va ser una retirada ben estranya, ja que el partit de Tercera Federació que enfrontava el seu últim equip, el San Cristóbal, amb L'Hospitalet, es va suspendre en el minut 58' després que un aficionat riberenc llancés un objecte a l'assistent. I ell havia pactat amb l'exarlequinat Cristian Garcia jugar els últims 20 minuts per acomiadar-se davant dels seus.
S'acaba així la carrera d'un futbolista que ha vestit les samarretes del Badia, l'Espanyol, el Jàbac, el Granada, el Prat, l'Olot, el Llagostera, la Fundació Grama, el Prat... però, sobretot, la del Centre d'Esports Sabadell. Primer la del filial, amb el qual, sota les ordres de Toni Rodríguez, va signar un doble ascens de Segona Catalana a Tercera Divisió. Entremig va formar part del recordat stage a Tòquio i va debutar amb el primer equip a Segona Divisió a Mendizorrotza. I, després, va acabar jugant 65 partits oficials entre el 2013 i el 2017, amb alguns episodis, com la vermella a La Romareda ―anècdota inclosa amb Miquel Olmo― o la Copa Catalunya aconseguida a la Nova Creu Alta, que ha recordat en una extensa entrevista a l'Hotel Suís.
"La paraula és agredolç. Era un dia que esperava que fos emotiu, van venir amics i familiars, el resultat anava acompanyant... però no es van poder donar les coses. Ha passat així i em quedo amb la part bona"
"Feia temps que li donava voltes al cap. A principi de temporada tenia gairebé decidit que seria el meu últim any, però passaven els mesos i no em trobava còmode ni físicament, ni mentalment. Tinc dolors articulars de turmell i genoll, i els entrenaments eren un patiment. M'havia de prendre antiinflamatoris per jugar, no rendia com abans i això et passa la factura psicològicament. El futbol m'ho ha donat tot a la vida, l'he respectat i no volia seguir allargant una cosa que aniria a menys"
"El Sabadell ha estat el club que em va fer l'impuls al futbol professional i a poder dedicar-me a això. Jo, sincerament, jugava per hobby i no esperava poder fer carrera. Em va donar l'oportunitat i em va fer complir somnis inimaginables"
"En el moment del debut a Segona Divisió no ets conscient d'on estàs. El primer contacte que vaig tenir amb el primer equip és per entrenar i als quatre dies estava anant al Japó"
"A nivell futbolístic, tàctic, d'entrenaments... és l'any que més he disfrutat del futbol. El que entrenes amb ell (Miguel Álvarez), passa al camp i això fa que te'l creguis. A la segona volta jugàvem de memòria. La Copa Catalunya va ser dels dies més macos que vaig tenir. I, a sobre, jugant a casa"
Yeray Sabariego