Sabadell és la sisena ciutat mitjana de l’Estat segons el seu disseny urbà per a la salut i el benestar  

Sabadell ocupa la sisena posició, dins de les ciutats de mida mitjana de l’Estat, en un nou rànquing que avalua 917 ciutats europees segons el seu disseny urbà per a la salut i el benestar dels seus habitants. A escala europea, Sabadell tanca el TOP-20 de les ciutats de la seva dimensió (entre 200.000 i 500.000 habitants), i se situa a la posició 102 en el rànquing total en l’Índex de Disseny Urbà Saludable (IDUS) que ha elaborat lSGlobal.

La puntuació de Sabadell és un aprovat que frega el bé: 5,82 punts. S’extreu a partir de 13 indicadors, dividits en quatre grans àrees: disseny urbà, accés a espais verds, medi ambient i transport. Al llistat hi ha altres ciutats vallesanes, com Sant Cugat, just per darrere de Sabadell (103), Terrassa (575), Rubí (676) i Cerdanyola del Vallès (715).
 

Un bon disseny urbà

Sabadell frega l’excel·lència en dos dels tres indicadors de disseny urbà. Frega el 10 en la compacitat, un concepte semblant a la densitat de població. “Una ciutat massa densa no té espais verds i àrees comunes, però una ciutat amb poca densitat és massa dispersa, s’ha d’agafar molt el cotxe, no es passeja, no es parla amb els veïns”, detalla la investigadora Federica Montana. També destaca en el desenvolupament de mitjana altura (9,66), ja que el 98,12% dels edificis tenen menys de 5 o 6 plantes. “És l’alçada ideal perquè la llum arribi a totes les cases”. En canvi, suspèn en permeabilitat (1,97) , perquè només el 19,67% de les persones tenen accés a superfícies permeables, és a dir, que no estiguin construïdes.
 

Bon accés a espais verds

La millor nota per a la ciutat és en densitat d’habitatges, ja que Sabadell té 44,5 habitatges per hectàrea (per sota de l’òptim). Treu un notable en l’accés a grans espais verds (perquè tres de cada quatre sabadellencs hi tenen accés en un radi de 2 km del seu domicili); aprova en l’accés universal als espais verds (ja que poc més de la meitat dels habitants hi poden accedir a 300 metres del seu domicili) i suspèn clarament en verdor circumdant (menys d’un 30% dels sabadellencs viu en una zona que compleix els valors objectius de vegetació).
 

Mala qualitat de l’aire

La ciutat no aprova en els índexs de qualitat de l’aire. El pitjor indicador de tots (1,91) és el que analitza les partícules de NO2, amb una mitjana anual de 35,97 µg/m³. Tampoc aprovem en l’anàlisi de les partícules de PM2,5, amb una mitjana anual de 16,06 µg/m³. El resultat de l’efecte d’illes de calor és de 0,46 punts en una escala de -8 a 7, que dona una puntuació de 5,82. “Es compara la calor de l’àrea no urbana i de l’àrea urbana i com més baix és el valor, millor”, explica la investigadora.
 

“No està malament, però s’ha de tenir en compte que el màxim que hem registrat és més de 6, hi ha marge de millora, però hi ha ciutats pitjors”
Federica Montana, investigadora d’ISGlobal

Falta xarxa de transport sostenible

Sabadell tampoc aprova en la categoria de transport. El 56% de la població té una parada d’autobús a 300 metres de casa; la resta, més lluny. I només hi ha un 13% d’infraestructures per caminar i un 6,79% d’infraestructura ciclista en comparació amb la xarxa de carreteres.
 

“La mitjana de les oportunitats per anar amb bicicleta [a les ciutats mitjanes] és de 4%, per tant, Sabadell està millor; però per a caminar està pitjor, Sabadell té un 13% i la mitjana és del 27%”