Sabadell es manté fora del toc de queda, en rebutjar de nou el TSJC la proposta de la Generalitat

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya rebutja, de nou, la proposta del Govern d'ampliar el toc de queda a 62 municipis i, per tant, es manté la mesura només en 19 poblacions, cosa que manté Sabadell fora del confinament nocturn. El TSJC no veu dades ni circumstàncies noves que modifiquin la deliberació que ja va fer el passat dijous.

Conseqüències el primer cap de setmana

A la ciutat, la suspensió del toc de queda no ha suposat cap incidència superior d'ordre públic. La policia municipal ha informat que el passat cap de setmana ha estat molt tranquil a la nostra ciutat, pel que fa a festes i grups de joves. Només ha destacat un grup de joves que, a la tarda de diumenge, estava fent botellot a la zona de l'Ikea, tot i que davant la presència policial es van dispersar sense incidents.

Interpretació jurídica

El TSJC considera que darrere la resolució del Govern hi ha la idea que el manteniment de la seguretat i l'ordre públic és la finalitat del toc de queda en els municipis més grans i en especial, limitar les interacciones socials i el fenomen del botellot. El tribunal recull que el control de les interaccions socials no és cap criteri sanitari estrictament considerat. A més, destaca que alguns municipis ara ja han baixat dels 125 casos per 100.000 habitants en els darrers 7 dies, de manera que resultaria encara més innecessari i desproporcionat.

El Govern havia demanat el confinament nocturn també per als municipis de més de 20.000 habitants amb una incidència acumulada en els darrers 7 dies superior a 125 casos per 100.000 habitants, després que el TSJC només l'autoritzés per als de 5.000 habitants amb una IA7 igual o superior a 250 casos. Ricard Brotat, professor associat del Departament de Ciència Política i Dret Públic a la UAB, recorda que, una vegada ja no hi ha estats excepcionals, la norma es verifica pel poder judicial:

"La regulació de la comunitat autònoma és mitjançant un acte administratiu. I els actes administratius de limitació de drets fonamentals han de ser prèviament verificats, i això ens ho recorda aquesta interlocutòria de manera extensa, pel poder judicial. En aquest cas, pel TSJC".

El tribunal dirigeix ara al govern català a recórrer al Tribunal Suprem, un mecanisme que tampoc hauria d'allargar-se gaire en la resposta, en cas d'efectuar-lo. Brotat recorda que els drets fonamentals han de quedar sempre afectats mínimament:

"Quan es limiten o restringeixen drets, la limitació sempre ha de ser la mínima possible. I sempre s'ha de fer quan, amb altres mesures, no es pot aconseguir la finalitat. Això és doctrina consolidada del Tribunal Constitucional".

El tribunal argumenta que la Generalitat no ha presentat noves dades ni circumstàncies diferents de les ja mencionades anteriorment.