En directe: De 00:00 a 07:00
Programació Especial
A continuació:
De 09:00 a 10:00
De 10:00 a 14:00
Aitor Pascual i Xiker Ozerinjauregi avui al seu pis de Can Rull | Cedida Aitor Pascual i Xiker Ozerinjauregi avui al seu pis de Can Rull | Cedida
14.05.2020 22:54 Adrián Arroyo

Xiker i Aitor Pascual, de no conèixer-se a confinar-se en el mateix pis un parell de mesos

Quan Xiker Ozerinjauregi va arribar al Sabadell el passat mes de gener, en el mercat d'hivern, va agafar el relleu d'Alberto Leira en el pis de 60 metres quadrats que el gallec compartia a Can Rull amb el seu paisà Aitor Pascual. El ferrolà no coneixia de res al de Zalla, si bé el destí amagava una història rocambolesca que han descobert fa poc. El futbol va portar el pare d'Aitor Pascual a Euskadi, i al Barakaldo va ser l'entrenador del pare de Xiker. "Un dia li vaig preguntar per què tenia un nom en euskera i em va explicar que el seu pare havia estat uns quants anys allà i parlant del tema va acabar sortint la història. Vaig haver de trucar el meu pare per confirmar-ho", ha explicat Ozerinjauregi.

"Hem tingut ganes d'assassinar-nos, però per la resta, tot bé", bromeja el basc sobre aquests dos mesos tancats a casa. De no conèixer-se de res a no només ser companys de vestidor i de pis, sinó viure una quarantena. "Porta moltes hores enganxat a un videojoc de ciclisme. Està boig amb el tema, ha vist tots els documentals de ciclisme i no ha deixat la bici", diu Aitor Pascual de Xiker. Un clàssic del País Basc, l'amor per la bicicleta. Xiker confessa que a Pascual la gastronomia ha estat el seu punt fort de la tancada: "És un cuinetes i ho ha perfeccionat durant el confinament! Li agrada saber què mengem i també la reposteria".

 

 

"Al principi entrenàvem junts, però vam canviar les rutines d'estudi i després les hores van ser diferents. Des que podem anar a córrer sí que ho acostumem a fer junts pel Parc Catalunya", comenta Aitor Pascual sobre els entrenaments que s'han vist obligats a adaptar al pis compartit que tenen. Tots dos han viscut la pandèmia a centenars de quilòmetres de casa, els primers dies amb el neguit que tant esforç no tingués recompensa. Ara, veuen la llum: "Quan vèiem que estaríem força temps amb la pandèmia, teníem ganes de tornar a casa. No volíem penedir-nos de quedar-nos aquí, però ho vam parlar amb els serveis mèdics i no ens ho van recomanar. Ara que podem sortir a córrer ho portem millor".

També han tingut temps, però, per donar-li voltes a les 28 jornades disputades. Aitor Pascual sobretot a una acció sense la qual qui sap si el Sabadell ara seria campió del seu grup: "Tinc l'espina dels últims minuts a Olot. Per no rebutjar una acció vam perdre dos punts i durant la quarantena li he donat moltes voltes. Però és futbol i com a mínim tindré l'opció de jugar el playoff, no he de pensar-hi més". Una promoció que haurà d'enfrontar els arlequinats contra l'Atlético B, el Bilbao Athletic o el Badajoz. El biscaí té clar que vol als lleons, un dels seus exequips: "Tinc amics allà i m'encantaria jugar contra ells, encara que no seria el mateix fer-ho al Pinatar Arena que no pas a Lezama o San Mamés. A davanters com Guruzeta els conec força perquè hem coincidit tres o quatre anys". En canvi, a Aitor tant li és: "M'és exactament igual, jo estic centrat en nosaltres. Arribarem preparadíssims segur". Xiker Ozerinjauregi i Aitor Pascual, la història de dos desconeguts fa menys de mig any que han passat confinats els dos últims mesos a 585 i 1080 quilòmetres de casa respectivament.