El carrer de la Rosa va recuperant la normalitat, després que fa una setmana s'esfondrés part de la façana de l'antiga merceria Homedes. Els veïns dels edificis 1-3 i 4-6 ja han pogut tornar a casa aquest cap de setmana, després d'una setmana reallotjats. Els únics que encara no podran tornar són els habitants del bloc de pisos número 7.

Pel que fa als comerços afectats per l'esfondrament, aquest cap de setmana han pogut recuperar l'activitat els que es troben entre el passeig de la Plaça Major i l'edifici sinistrat, és a dir, la botiga de llaminadures 1800, el centre d'estètica Mira'm i la botiga de roba masculina Penina Concept. En els tres casos, es queixen de les pèrdues que ha suposat tenir els comerços tancats durant cinc dies.

 

"Estem a meitat de mes i hem pagat factures, nòmines, impostos... ha estat bastant complicat"
Raquel Estigarríbia, propietària de Mira’m

"Haver de tancar aconstant-se Setmana Santa o Sant Josep, quan els calaixos s'omplen, aquest cop res de res, ni un euro"
Geòrgia Mainou, propietària de 1800

Un altre dels danys col·laterals de l'esfondrament és que molts veïns entren al carrer, però només per fer fotos de l'edfici sinistrat, sense deixar "ni un duro" als comerços.
 

"La gent estava molt expectant, venien a fer fotos de la casa com si fossin les ruïnes de Roma"
Laia Algar, dependenta de Penina Concept

Els botiguers del carrer demanen que es pugui enderrocar completament l'edifici de la casa Homedes, després que l'esfondrament de la façana hagi deixat només dempeus la planta baixa. Argumenten que l'edifici no està al mateix nivell que la resta de comerços, provocant un tap d'ampolla al carrer que no deixa passar els serveis d'emergències i que genera una cantonada que acumula "els pixats de gos i d'humans".
 

"Tot el carrer vol que tirin el tros de paret que surt al costat del Penina Concept. És un pixader i enxiqueix molt el carrer. No hi passen els serveis d'emergències. I si ho tiren queda el carrer tot recte. Es veu que prevaleix més el patrimoni que la seguretat dels veïns"
Geòrgia Mainou, propietària de 1800