La història curiosa de l'Albacete-Sabadell: el primer precedent, un ascens

El primer cop que es van trobar tots dos, l'any 1964, el Centre d'Esports va pujar a Segona Divisió contra el conjunt manxec

Sorteig de capitans d'aquell històric duel contra l'Albacete | CES Història

Adrián Arroyo

29.10.2026 18:07

✍️ Secció feta amb la col·laboració de l'estadístic Miguel Ángel Rodríguez

El Sabadell només ha guanyat un cop a l'estadi Carlos Belmonte. Inaugurat l'any 1960 a Albacete, els arlequinats el van estrenar quatre anys més tard en un partit decisiu: la final de la promoció d'ascens a Segona. Era el primer precedent contra els manxecs i el conjunt sabadellenc es va imposar tant a l'anada (0-1) com a la tornada (3-0), jugada encara a l'antiga Creu Alta. A la Nova li faltaven tres anys.

La prèvia de l'època daurada

Des de la Guerra Civil, aquella temporada 1964/65 va ser la primera dels arlequinats al tercer graó del futbol espanyol. Havien encadenat 24 anys seguits entre Primera i Segona Divisió.

Com va anar aquella temporada?

Ho va esmenar ràpid, però, el Sabadell de Juan Ramón Santiago -ja amb Ricard Rosson com a mític president-, perquè va ser campió del seu grup de Tercera. Aleshores, encara no existia la Segona 'B'. La llista de rivals aquella campanya és força curiosa:

🟩 Sabadell (58 punts)
🟩 Lleida (54)
🟩 Nàstic (52)
🟩 Terrassa (45)
Sant Andreu (44)
Girona (42)
Tortosa (39)
Condal (38)
Calella (38)
Granollers (36)
Reus (35)
Vilafranca (34)
Mataró (34)
Manresa (34)
🟨 Sants (33)
🟨 Fabra i Coats (32)
🟨 Vic (32)
🟨 Gironella (29)
🟥 Vilanova (28)
🟥 Puigreig (21)

Un cop a la promoció d'ascens, el Sabadell va eliminar dos rivals enguany de la Hypermotion. A semifinals, el Castellón, amb 3-1 a Sabadell i 1-0 a la Plana. I a la final, un Albacete que venia de carregar-se el Jerez Industrial.

L'alineació d'aquell Sabadell-Albacete que va acabar amb ascens | CES Història

Confusió històrica

Al Belmonte, l'únic gol anotat el 7 de juny de 1964 a l'anada de la final del play-off el va fer l'alacantí Jacinto López faltant quatre minuts per al final. Una setmana més tard, l'heroi de la tornada a la vella Creu Alta va ser Josep Antonio Noya. El de Sant Pau d'Ordal va ser l'autor d'un doblet. El dubte és qui va anotar l'altre gol arlequinat. Algunes cròniques esmenten el mateix López. Altres, Castell en pròpia porteria. I també hi ha registrat l'opció d'autogol de Manuel Irazoqui, jugador navarrès que havia disputat cinc temporades al Sabadell abans de fitxar per l'Albacete.

Fos qui fos, el triomf arlequinat va ser contundent i va servir per iniciar l'època més daurada de la història del club. Un any més tard, l'equip tornava a Primera, on s'hi estaria set campanyes ininterrompudes (la meitat de les que ha estat a l'elit). I tan sols cinc anys més tard, el Sabadell va acabar quart a la màxima categoria, classificant-se per a les competicions europees. El punt de partida de tot allò va ser Albacete. I, curiosament, mai més ha tornat a guanyar allà el Sabadell: quatre empats i dues derrotes.

FITXA TÈCNICA
CE Sabadell: Quincoces, Diego Gutiérrez, Sertucha, Izaola, Joan Salvador, Periquín, Jacinto López, Planellas, Navarro, Noya i Tejero
Albacete Balompié: Paredes, Pacheco, Oliva, Castell, Irazoqui, Amador, Chico, Simón, Ponce, Juanito i González
Gols: 1-0 (39') Noya, 2-0 (47') Irazoqui -pp- i 3-0 (83') Noya
Àrbitre: Francisco David Aguado (comitè valencià)

Paral·lelismes amb el present

Com diem, aquell Sabadell no es va quedar aquí, sinó que va enllaçar dos ascensos seguits. Un any més tard, els arlequinats eren a Primera Divisió. La història lliga amb l'actualitat, que el Centre d'Esports acaba d'encadenar dos ascensos consecutius.

Aquella temporada també van pujar a Segona el Barakaldo Altos Hornos, el Real Unión i un Calvo Sotelo de Puertollano que també ens porta al 2026, ja que és precisament el rival de 'l'Alba' a la primera ronda de la Copa del Rei.