El cim de la Mola és un dels grans reclams turístics de la comarca | Roger Benet
L'afluència a La Mola ha caigut en un 10% des del tancament del Restaurant
La concessió del restaurant de La Mola es va acabar a finals del mes de gener i, des de llavors, segons la Diputació de Barcelona, l'afluència de ciutadans en aquest punt del Vallès Occidental ha caigut en un 10% entre gener i maig. Tot plegat s'ha pogut xifrar gràcies a les dades obtingudes a través de dos ecocomptadors automàtics de persones que s'han situat a l'accés sud, a Matadepera, i a l'accés nord, al Coll d'Estenalles. La Diputació també ha explicat que l'absència de mules al cim (que ja no pugen aliments i subministraments pel restaurant) ha permès recuperar el ritme natural de creixement de l'era.
"Mai s'ha volgut que els ciutadans no gaudeixin del recinte de la Mola i d'aquest entorn natural; ara bé, ha de ser de forma sostenible. No només estem parlant del descens de l'afluència pel restaurant, sinó també per tots els materials que es transportaven amb tracció animal. A més, també es tensava el sistema de depuració de residus"
"El recinte continua sent atractiu i les dades així ens ho diuen amb un descens de només el 10%"
Carlos Garcia, coordinador de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona
Actuacions a La Mola
Des de la fi de la concessió, la Diputació ha fet algunes intervencions. Per exemple, s'han reparat les fusteries de l'espai d'exposició i es van clausurar els lavabos i se'n van construir de nous, secs, a l'exterior. A més, també s'ha actuat amb un nou sistema d'informació i orientació al ciutadà.
"També s'han millorat les instal·lacions de vigilància i control d'incendis, perquè el recinte del monestir és un dels punts amb més visibilitat del Vallès i s'han reforçat els sistemes de detecció amb l'ADF de Matadepera"
Queden pendents el Projecte d'Ordenació del Cim per la preservació del patrimoni cultural i natural del recinte. D'altra banda, s'està treballant amb l'Ajuntament de Matadepera en la redacció del projecte d'activitat que marcarà el full de ruta sobre els usos que hi haurà dins del recinte. Tot plegat, ha de donar lloc al Pla director que li ha de donar, definitivament, una protecció a tot l'espai com a Parc Natural, però també per les restes arqueològiques i sent un bé cultural d'interès nacional.
