La història curiosa del Celta Fortuna-Sabadell: l'accident del Talgo
El maig de 1966 el Centre d'Esports viatjava camí de Vigo per jugar-se la salvació a Primera quan el seu vagó de tren va descarrilar
Imatge d'un Sabadell-Zaragoza de Copa jugat el mateix mes de maig de 1966 | Rebote
✍️ Secció feta amb la col·laboració de l'estadístic Miguel Ángel Rodríguez
Des de 1934, el Centre d'Esports Sabadell ha visitat en 25 ocasions el Celta de Vigo, una -la més recent- al seu filial Fortuna i una altra al Gran Peña (que també era en aquell moment equip afiliat dels viguesos) en duel de Copa. Un d'aquests partits és molt recordat pel que va suposar: la permanència a Primera. Però aquell viatge va passar a la història per un altre motiu.
Precedents
Aquell Sabadell, com l'actual, venia de dos ascensos seguits, amb Pasieguito d'entrenador i Ricard Rosson de president. En aquell cas, de Tercera (no existia la Segona 'B') directes a Primera. Era el primer any des que s'havia recuperat la plaça d'elit i va tocar suar per rubricar la permanència.
Gent com Martínez, Isidro, Sertucha, Lluís Muñoz, Vall, Arqué o Noya formaven aquella plantilla. L'equip va acabar tercer per la cua amb 23 punts, els mateixos que els dos que van baixar (Betis i Mallorca) i un per sota del Málaga i l'Espanyol. Els arlequinats van estrenar la lliga amb dues victòries i vuit derrotes en les primeres 10 jornades. Això sí, triomfs claus precisament contra Betis i Mallorca.
A la segona volta van fer el contrari: vuit triomfs i només dues desfetes, però perdent amb el Betis a Sevilla. Així, el 3-0 de l'última jornada a San Mamés contra l'Athletic d'Iribar obligava els sabadellencs a jugar la promoció.
Però de pel mig, es va jugar la Copa (aleshores, del Generalísimo), eliminant l'Europa al desempat i el Valladolid, però caient als quarts contra el Zaragoza. Així arribem a la promoció que va permetre al Sabadell iniciar el cicle més exitós de la història del club: set anys seguits a Primera incloent-hi una quarta plaça i una participació europea.
Victòria 2-0 a la Creu Alta
El Celta va ser segon del seu grup de Segona Divisió, només per darrere del seu gran rival, el Dépor, que pujava directe. Els celestes es van enfrontar al Sabadell a la promoció. Curiosament, des de febrer, totes les sortides que van fer els gallecs van ser a Catalunya (Segona, Copa i play-off) excepte un partit a La Corunya: Lleida, Condal, Europa, Espanyol i Sabadell. A la plantilla hi era Quique Costas, pare dels tècnics del Girona, Quique i Óscar Álvarez.
El 22 de maig de 1966 l'antiga Creu Alta -a la nova li faltava un any per estrenar-se- va acollir el partit d'anada de la promoció. Torrent i Vall van fer els dos gols que posaven en avantatge l'equip de Pasieguito (2-0), però faltava el segon partit de l'eliminatòria a Balaídos, el mateix escenari que aquest dissabte (18:30h) tornarà a trepitjar el Centre d'Esports.
Accident a Alhama d'Aragó
L'expedició sabadellenca va viatjar cap a Vigo un divendres, com enguany. Era el 27 de maig de 1966 i l'equip es desplaçava en el tren Barcelona-Madrid abans d'enfilar cap a Galícia quan a les 20:26 va patir un greu accident a Alhama d'Aragó. Un tren que venia de La Corunya estava detingut esperant deixar pas al Talgo 5809 en el qual viatjaven els arlequinats, però quan el comboi va entrar a les agulles de l'estació aragonesa van descarrilar els dos últims vagons. En un d'ells viatjava el Sabadell.
El tren va xocar lateralment amb la locomotora del ferrocarril que s'esperava a la via, sortint disparats més d'un centenar de metres. En total, van haver-hi 17 ferits. Segons recull l'agència Alfil citant al delegat, Francisco Valdeperas, els jugadors afectats van ser Ignacio Izaola, Ángel Sertucha, Antoniot i Antoni Noya. D'ells, el pitjor parat va ser Sertucha, defensa central i capità de l'equip que havia jugat d'inici l'anada. Va acabar enguixat amb una forta distensió articular. La presència d'Izaola també era dubtosa, amb profunds talls al genoll. La resta de jugadors van patir lesions lleus.
"Si no hem mort cinc o sis és que tenim una gran sort. Anàvem com a les pel·lícules d'El Fugitivo, sense saber de quin costat cauríem. Després de l'ensurt passat, la moral és enorme i jugarem el partit contra el Celta"
Bernardino Pérez 'Pasieguito', entrenador
En canvi, qui va patir la lesió més greu va ser l'històric massatgista Ramon Antonell, amb fractura de tíbia. Ell i Sertucha van ser atesos pel doctor Altisench i es van quedar hospitalitzats a la clínica Fleming de Madrid. El dilluns van reincorporar-se a l'expedició, de tornada des de Vigo.
Després de l'ensurt, la permanència
Digerit el mal tràngol, l'equip va completar el desplaçament finalment en avió dissabte al matí i va anar a entrenar a Pontevedra. De fet, el Sabadell li va demanar a l'equip granat poder comptar a Balaídos amb el seu massatgista, Castro Ruibal, amb Antonell a l'hospital a Madrid, però no va poder ser-hi perquè viatjava amb els gallecs a Porto. Finalment ho va fer un corredor pontevedrès federat en atletisme pel Celta, Torrado.
Aquell dia a Balaídos, Pasieguito va sortir amb Martínez; Isidro, Alavedra, Muñoz; Mauri, Torrent; Palau, Noya, Sabino, Martí i Vall. A banda de Sertucha, l'altra novetat va ser Camps, deixant els seus llocs a l'onze a Alavedra i Palau. Les cròniques parlen d'un plantejament molt defensiu del Sabadell, que al quart d'hora de la represa va haver de tirar del mític Pepe Martínez. El porter valencià li va aturar un penal al Pitxitxi de Segona, Abel.
El partit va acabar 0-0, permetent al conjunt sabadellenc mantenir-se a Primera un any més. De la tornada de l'últim desplaçament del Sabadell a Vigo, també com ara per enfrontar-se al filial del Celta, millor no recordar gaires detalls. També va ser mogut, però per altres motius.
Què va publicar la premsa?
Les altres històries curioses
Notícies relacionades
