La història curiosa del Sabadell-Andorra: els andorrans arlequinats
Cristian Orosa i Marc Vales van fitxar pel Sabadell sent juvenils i van acabar debutant amb el primer equip a les ordres de Ramon Moya
Orosa (esquerra) i Vales (dreta) amb la plantilla del juvenil 2007/08 | Arxiu RS
✍️ Secció feta amb la col·laboració de l'estadístic Miguel Ángel Rodríguez
L'estiu de 2007 dos joves andorrans van aterrar a Olímpia (camp únic i de terra) per reforçar el juvenil del Sabadell. Van cridar l'atenció del Centre d'Esports estant a l'Andorra i amb les inferiors de la selecció pirinenca. Eren Cristian Orosa i Marc Vales. I els dos van acabar debutant amb la primera plantilla aquella mateixa temporada, convertint-se en els únics jugadors del país veí que ho han fet.
El debut, a més, va ser el mateix dia. I justament aquest dissabte, dia del Sabadell-Andorra, en serà l'aniversari. Un 3 d'octubre, però de 2007, tant Orosa com Vales van disputar la tornada de l'eliminatòria de Copa RFEF contra l'Espanyol 'B' de l'exarlequinat Joan Francesc Ferrer 'Rubi', amb el resultat de 2-0 per al filial perico i eliminació arlequinada als penals. Vales va jugar d'inici completant els 90 minuts i Orosa, només els últims sis.
La carrera d'Orosa
Aquell va ser l'únic partit amb el primer equip de Cristian Orosa, central nascut a Andorra la Vella. Després, va signar pel Conxo de Santiago de Compostel·la i va desenvolupar pràcticament tota la seva carrera entre els dos equips de Santa Coloma, a la lliga andorrana, tot i que amb alguna etapa fora al Puerta Bonita, a l'AOT Alimos grec, el Tivoli de Serie D italiana, l’Al Taawon Club de Segona dels Emirats Àrabs o fins i tot al Castellón, a Tercera, el 2014. Retirat, es dedica ara a la representació a l'empresa Crainm Development sent l'agent de Cheryshev entre d'altres.
El dia que va canviar la vida de Vales
A l'aleshores migcampista i, amb el pas del temps, central Marc Vales sí que li va canviar la vida aquell Espanyol 'B'-Sabadell jugat a Sant Adrià.
"Vaig fer un molt bon partit i al pàrquing el Ramon em va preguntar què feia pels matins. Jo havia començat Segon de Batxillerat a l'Industrial i em va dir que havia de decidir entre seguir estudiant o dedicar-me al futbol. Per a la meva mare era molt important que jo estudiés, però la vaig trucar per dir-li que ho deixava per entrar en dinàmica de primer equip. I des d'aquell dia em dedico al futbol, em va canviar la vida"
Marc Vales
Després d'un any (la 06/07) a l'Andorra, tenia la intenció de tornar al Sant Julià. El va fitxar el Sabadell per a Primera Juvenil i li donava una ajuda econòmica. Però a principis d'octubre, i després d'aquella Copa RFEF, Ramon Moya el va incorporar definitivament al primer equip mentre seguia jugant amb el juvenil de Manolo Fernández 'Chango' i Dani Soteras. Aquella temporada va acabar amb una vintena de gols anotats.
Amb la primera plantilla, va entrar en convocatòria a Los Arcos per jugar contra l'Orihuela, però no va arribar a debutar a Segona 'B'.
I va disputar dos partits més a la Copa Catalunya. El primer, a Sant Feliu Sasserra, en el que és l'últim partit de la història del primer equip jugat sobre terra. Després, no va sortir d'inici però sí que va tenir minuts també en l'eliminatòria al camp del Manlleu.
Aquell estiu feia el salt a sènior i li van oferir ocupar una de les fitxes sub-23, però amb un sou que no li donava per poder viure a Sabadell. Per això, va optar per marxar al filial de l'Ibiza, a Tercera, i d'allà cap a l'Aragó, a Binèfar i Monzó.
Dues dècades com a professional
Marc Vales segueix sent futbolista professional. Fa uns anys va tornar a creuar els seus camins amb el Sabadell quan defensava els colors del Real Unión.
En l'actualitat, juga a l'Europa. Però el de Gibraltar! Al de Gràcia ja ho va fer també la 2023/24. El seu currículum és amplíssim i compta també amb set anys més a l'estranger, entre el Seinäjoki finlandès, el Sandefjord noruec i el Kedah Darul Aman de Malàisia. A més de tots els equips ja esmentats, també ha passat per l'Ibiza 'B', el Binéfar, el Monzón, l'Atlètic Balears (proclamant-se campió de lliga de Segona 'B'), el Real Madrid 'C', l'Aragón, L'Hospitalet i l'Atlètic Lleida.
Vincles amb Martí Cifuentes... i Ferran Costa!
Martí Cifuentes, exentrenador del Sabadell juvenil i assistent del primer equip en etapes prèvies, coneixia Vales d'Olímpia. El tècnic -ara al Portland Timbers de la MLS dels Estats Units- també el va dirigir a L'Hospitalet i al Sandefjord, i va estar a punt de fer-ho al Sant Andreu també.
Curiosament, a Noruega també va treballar amb l'actual entrenador del Sabadell, Ferran Costa. El de Castelldefels feia des de la distància la tasca d'analista i era l'encarregat d'enviar-li els vídeos amb els talls dels partits que disputaven.
Bonus Track: el debut de Zunzunegui
Cecilio Zunzunegui és un dels jugadors emblemàtics de l'última etapa del club a Primera Divisió. Poca gent recorda, però, que la seva estrena va ser justament en un Sabadell-Andorra a Segona 'B', gener de 1984, primera jornada de la segona volta. Sortia del Zaragoza, sense gaire protagonisme a Primera, i aquí sí que va trobar els minuts que desitjava.
Això sí, amb anècdota tot just al següent partit: a Tarragona, el van expulsar per doble amonestació en el seu primer desplaçament. La primera, per una entrada. La segona, per fer un servei de banda no reglamentari. Una altra curiositat és que en el seu debut va ser rival Pepe Costa, company a partir de la temporada següent. Aquell curs va acabar amb l'equip d'Antonio Jaurrieta primer i Vicenç Dauder després ascendint al recordadíssim partit de Binèfar.
FITXA TÈCNICA
CE Sabadell: Capó, Roca (Golobart, 45'), Zunzunegui, Tanco, Gabilondo, Romera, Escalza, Lino, Rández (Hans, 45'), Rusky i Marañón
FC Andorra: Arévalo, Tomás, Hidalgo, Pepe Costa, Coto, Melero, Vilches, Marín, Casas (Pareja, 45'), Molina i Zunzarren (Del Moral, 45')
Gols: 1-0 (66') Marañón
Àrbitre: Jesús Sánchez-Marín Enciso (comitè extremeny). Va amonestar el local Romera; i els visitants Hidalgo, Melero i Zunzarren
El defensa d'El Puerto de Santa María acabaria jugant més d'11.000 minuts amb l'arlequinada, aconseguint dos ascensos en quatre temporades. El seu últim partit va ser a prop de casa seva i també molt mític: a Cadis, la permanència de juny de 1987, dos dies després del partit de la repetició contra Osasuna. En total, Zunzunegui va anotar cinc gols en 137 partits amb un balanç boníssim de 60 victòries, 43 empats i només 34 derrotes.
Més tard, va acabar la seva carrera canviant de categoria cada campanya: del Sabadell (Primera) al Recreativo (Segona). Del Colombino, al Cartagena (Segona 'B'). D'allà, al Portuense (Tercera), l'equip del seu poble, on es va acabar retirant, però amb un nou ascens, en aquella ocasió a la categoria de bronze.
Les altres històries curioses
