En directe: De 00:00 a 02:00
Vitamina Dance
A continuació:
De 02:00 a 03:00
Fils de ciutat (R)
De 3:00 a 4:00
Rambla 52 (R)

La història curiosa del Burgos-Sabadell: la Copa de la Reina de 2004

El Plantío va ser l'escenari en el qual el Centre d'Esports va classificar-se per a la final contra el campió de lliga Athletic Club

Adriana Martín en una acció d'aquell Athletic Club-Sabadell al Plantío | El Mundo Adriana Martín en una acció d'aquell Athletic Club-Sabadell al Plantío | El Mundo
Adrián Arroyo
16.10.2026 22:37
  • ✍️ Secció feta amb la col·laboració de l'estadístic Miguel Ángel Rodríguez


Podríem repetir el record de la setmana passada a la lligueta d'ascens a Segona del 2001. A més del Ceuta, també hi era el Burgos, qui va acabar ascendint. Avui, però, ens remuntem tres anys més tard i no en competicions masculines, sinó femenines. Burgos no és una plaça de gaire bon record per als arlequinats, però al Plantío l'equip femení es va classificar per a la seva tercera i, fins al moment, última final de Copa de la Reina.
 

El Sabadell femení a les escales de la catedral de Burgos | DS (CES Història)
El Sabadell femení a les escales de la catedral de Burgos | DS (CES Història)

El precedent: l'escàndol de Lasesarre


Setmanes abans d'aquella Copa de la Reina, l'equip que entrenava Santi Fernández va ser víctima d'un arbitratge més que polèmic a Barakaldo. En el partit decisiu per al títol de Superlliga, un col·legiat biscaí va resoldre la lliga amb un penal inexistent a les acaballes que permetia l'Athletic Club endur-se el gat a l'aigua.
 


Acabada la lliga, tocava la Copa de la Reina. El Centre d'Esports defensava el títol aconseguit un any abans a la Nova Creu Alta contra l'Estudiantes de Huelva (3-1). De fet, s'havia postulat per tornar-la a acollir, però els problemes econòmics de l'entitat cada cop eren més greus i, de fet, va acabar amb la dissolució del femení. Per aquest motiu, van acabar renunciant a ser amfitriones.
 

El Sabadell era el vigent campió de la competició | CES
El Sabadell era el vigent campió de la competició | CES

Las Rozas apuntava a possible seu, però també va caure per la concentració de la selecció espanyola, amb Iñaki Sáez al front, que disputava l'Eurocopa de Portugal una setmana més tard. Finalment, i a última hora, la província de Burgos va ser l'escenari del torneig, que estrenava format: els quatre millors de la lliga anaven directes a un format de Final Four ben peculiar i sense gens de descans:
 

  • DIVENDRES 4 DE JUNY DE 2004 | SEMIFINALS

19:00 Athletic Club - CE Sabadell (El Plantío)

19:00 Puebla - Levante UD (Briviesca)

 

  • DIUMENGE 6 DE JUNY DE 2004 | FINAL

11:30 CE Sabadell - Levante UD (Anduva)

 

RàdioSabadell va desplaçar-se fins a Burgos per oferir en directe els dos partits del sènior femení del Centre d'Esports Sabadell a la Copa de la Reina, com ja ho havia fet a Lasesarre per al partit decisiu de Superlliga.

 

Athletic Club: la revenja de la lliga


El Sabadell va afrontar la Competició del K.O. amb la sanció d'Olga Moreno 'Chola' i les baixes per lesió de Carol Miranda i Olga Rodríguez, importants a la lliga. Sí que hi eren algunes de les millors futbolistes del país, com Laura del Río o la jove Adriana Martín, així com una Sonia Bermúdez que va debutar a l'elit amb el Sabadell i que ara és seleccionadora estatal.

Al duel de semifinals disputat al Plantío de Burgos, el Centre d'Esports es va poder treure l'espina de la lliga. I això que a la canària Maria José Pérez li van anul·lar un gol per un polèmic fora de joc a l'equador de la primera. Però només quatre minuts més tard, Yolanda Mateos (basca, a més, d'Elgoibar) va fer per al Sabadell l'únic gol de la semifinal. Tan sols unes 250 persones van presenciar l'Athletic-Sabadell a Burgos.
 

Imatge del gol del Sabadell femení al Plantío, acolorida amb IA | DS (CES Història)
Imatge del gol del Sabadell femení al Plantío, acolorida amb IA | DS (CES Història)

FITXA TÈCNICA
CE Sabadell: Lucía, Carmen, Susana Guerrero, Gemma Reñé, Noemí Rubio, Sonia Bermúdez (Priscila, 46'), Paulina, Yolanda, Mariajo, Adriana i Laura del Río
Athletic Club: Eli Capa, Uriagereka, Tzibi, Itziar, Vanessa (Onaindia, 65'), Orueta, Iraia, Eli Ibarra (Irune, 77'), Lorena, Gurutze (Olabarrieta, 89') i Eba
Gols: 1-0 (27') Yolanda
Àrbitre: Rufino Villahoz Barbero (comitè castellano-lleonès). Va amonestar Susana Guerrero, Priscila; i Vanessa

Retall de la portada del Diari de Sabadell de la prèvia i del post de la final de Copa
Retall de la portada del Diari de Sabadell de la prèvia i del post de la final de Copa

Derrota a la pròrroga de la final contra el Levante


El nou format que de competició que es posava en marxa presenciava múltiples carències. La més important: la manca de descans per als dos equips. El Levante, per exemple, s'havia classificat per a la final als penals contra el Puebla extremeny (2-2). En el cas del Centre d'Esports, arribava a la final amb jugadores claus com la portera Lucía, Paulina o Adriana Martín molt tocades físicament.

Tan sols 38 hores després del xiulet final de les semifinals es posava en marxa en un altre estadi de nefast record per als arlequinats, Anduva de Miranda d'Ebre, el partit decisiu pel títol. Durant els 90 reglamentaris, empat a un gol, d'Adriana en el cas de les arlequinades. Les de Santi Fernández, però, van caure esgotades a la pròrroga fins al 3-1 final que donava la Copa a les granotes. La veterana Marimar Prieto va signar dos dels tres gols llevantinistes.
 

Alegria granota a Miranda | AS
Alegria granota a Miranda | AS

Burgos, província maleïda


La primera final de Copa de la Reina disputada pel Centre d'Esports Sabadell també va ser en una localitat burgalesa. Medina de Pomar va ser l'escenari del duel que va enfrontar el conjunt arlequinat amb un Oroquieta Villaverde ple de jugadores internacionals. El partit no va tenir massa història: 3-0 per a les madrilenyes amb dos gols d'una de les millors jugadores del país en aquell moment, Marimar Prieto (la mateixa que 12 anys després també va signar un doblet amb el Levante) i un gol olímpic de Begoña.
 

Expedició arlequinada a Medina de Pomar | DS (CES Història)
Expedició arlequinada a Medina de Pomar | DS (CES Història)

Com a curiositat, els partits de futbol femení duraven 80 minuts i no pas 90. El Mundial de 1991 es va jugar a 40 per part i al del 1995 ja es va passar a 90. Miquel Martínez, entrenador arlequinat, va alinear aquell dia Marta, Rori, Cris, Simón, Congui, Geli, Montse, Rosa, Ester Banqué, Belén i Macu, entrant des de la banqueta la portera Ana, Lesuri, Roldán i Anabel.

El partit es va jugar a l'estadi Jesús María Pereda, en honor a l'il·lustre futbolista internacional natural de Medina i que va jugar al Sabadell la temporada 1969/70, gaudint de protagonisme a la històrica eliminatòria europea contra el Bruges. Entre d'altres autoritats, va presenciar la final Oroquieta-Sabadell el seleccionador femení del moment, Ignacio Quereda, però la Reina Sofia va excusar la seva presència amb un telegrama.
 

 

Les altres històries curioses